Federalistes del món, uniu-vos!

El títol que encapçala aquestes línies resumeix a la perfecció el que hauria de ser el leitmotiv dels federalistes. L'objectiu del federalisme és la unió de la diversitat des de la llibertat, doncs és el millor mecanisme per construir i articular projectes forts amb objectius comuns a partir d'origens diferents.

És coneguda la discussió sobre l'encaix entre Catalunya i Espanya, farcida d'algunes tensions territorials, culturals i econòmiques, i també amenitzades amb perles dialèctiques d'un i altre costat ("españolizar a los alumnos catalanes", "Espanya ens roba", les declaracions de Carod que van desembocar en el boicot al cava...). 

A la Catalunya d'avui, quan un es declara federalista se'l contradeix ràpidament amb l'afirmació inapelable de que a la resta d'Estanya no es creu en el federalisme, que no hi ha federalistes més enllà de l'Ebre. Crec que aquesta afirmació es fa amb un punt d'improvisació, ja s'ha convertit en un tòpic irrenunciable. I encara que qualsevol mentida només funciona quan conté algunes mitges veritats, em sembla que parlar sobre el grau d'acceptació o comprensió del federalisme a la resta d'Espanya es mereix alguns matisos.

En primer lloc, crec que l'actual context econòmic i social propiciarà un creixement de les posicions favorables al federalisme en alguns sectors d'Espanya, perquè és l'única via capaç de donar respostes raonables al moment actual. En paraules de Pere Navarro a la seva conferència "La solució federal", es refereix al federalisme com "la solució políticament més viable; econòmicament, la més estable i socialment, la més justa". El PSOE té clarament un repte en aquest sentit. Hi ha federalistes al PSOE, però cal que n'hi hagin més o que aquests reafirmin amb força les seves posicions si es vol donar resposta i entendre la realitat que s'està forjant a Catalunya. Alguna cosa es deu estar movent quan (encara que els mitjans i l'opinió pública no se'n facin gaire ressó) hem pogut llegir un article com aquest de ni més ni menys que Manuel Chaves, que va ser President del PSOE i de la Junta de Andalucía. En l'article, Chaves fixa algunes de les qüestions claus a abordar si es vol aprofundir en un procés federal per a Espanya, i demostra un grau madur de comprensió vers la qüestió catalana.

Fa pocs dies hem pogut conèixer també la posició de las Juventudes Socialistas de Andalucía reclamant un "Estado Republicano y Federal", amb frases tan definitòries com apostar per un Estat "que garantice el reconocimiento de las diversas realidades nacionales, la solidaridad interterritorial y la igualdad de derechos de todos los ciudadanos". Resulta interessant trobar-se amb visions com aquesta, en el marc d'una Espanya que des d'aquí sovint es vol veure com pretesament recentralitzadora i poc sensible a la diversitat.

Voldria aturar-me un moment per apuntar, aprofitant la reclamació dels joves socialistes andalusos, que crec que la visió federal al conjunt d'Espanya també va lligada a una certa qüestió generacional. L'actual marc Constitucional queda massa lluny a molts joves de la meva edat (per suposat també als que són encara més joves) i això és un fet que es fa evident a qualsevol indret d'Espanya i també a Catalunya. És a dir, que els joves d'ara, estan més predisposats a adoptar el federalisme com el model on es volen reconèixer, a partir de l'horitzó d'un nou i necessari Pacte Constitucional.

Recordo, uns mesos enrere, com durant la meva participació com a delegat al "24º Congreso Federal de las Juventudes Socialistas de Espanya (JSE)", vam debatre llargament sobre aquesta qüestió i com des de la delegació de la Joventut Socialista de Catalunya vam aconseguir que la JSE acceptés les nostres posicions al respecte del que anomenem la "Transició Federal", on reclamem una profunda reforma del model autonòmic en termes estrictament federals.

Escric aquestes línies mentre fullejo una magnífica publicació de la Fundació Catalunya Segle XXI, titulada "Hacia una España plural, social y federal" de l'any 2005, que conté interessants reflexions i articles de bastants federalistes catalans i també espanyols. Entre les seves pàgines s'hi barregen els noms de Joseba Arregi (guipuscoà), Eliseo Aja (de Santander), Antón Costas (de Vigo), Soledad Gallego-Díaz (madrilenya), Ramon Máiz (de Santa Cruz de Tenerife), Enrique del Olmo (madrileny), Javier Pérez Royo (sevillà), Fernando Rey Martínez (de Lleó), Juan José Solozábal (de la Rioja), de Suso de Toro (gallec), d'Imanol Zubero (Biscaia), entre d'altres, i com no, de Pasqual Maragall i el seu federalisme asimètric. És de suposar que darrere d'una mostra política i intelectual com aquesta, també poguem trobar a l'interior de la pròpia societat espanyola una certa voluntat de comprensió vers les posicions federalistes, així com també al propi PSOE. 

És cert que a Espanya hi conviuen cultures polítiques diverses, algunes ferotges i recentralitzadores, amb poca voluntat de diàleg davant de realitats culturals diferents, que demostren una tremenda miopia i poc grau de comprensió, per exemple, cap a Catalunya. I que a sobre, en els temps que corren, aquestes postures s'amplifiquen volguda i artificialment des de la "caverna mediàtica". 

Alguns amics independentistes, per desacreditar cada evidència que vagi en el sentit de que a Espanya poden haver-hi federalistes, em diuen que després de la manifestació de la Diada moltes veus que s'afanyen a parlar de federalisme ho fan de manera precipitada o simplement per interés davant de l'inquietud que els hi provoca un creixement del sobiranisme a Catalunya. Potser tenen raó, no ho sé. Però m'agrada contrarrestar aquesta afirmació amb l'argument de que l'independentisme també ha guanyat molts pretesos adeptes d'una forma oportunista, sota l'influència de la crisi i la promesa de que l'independència resoldrà tots els mals econòmics i revertirà positivament en la seva economia. "Independentisme de butxaca", en podríem dir. 

Per tant, a cada moment les postures d'uns i altres no són inamovibles i es poden moure (afegeixo, segur que es mouran) en funció de les circumstàncies. Els federalistes tenim el repte d'expresar-nos amb claredat, discutir, omplir el terme "federal" de contingut ben concret, retrobar-nos i posar el debat a peu de carrer, a tocar de la gent. I en definitiva, albirem que durant els propers anys viurem una etapa difícil, plena de reptes, però "federalment" apassionant. El debat resta obert i caldrà estar atent per copsar en cada moment cap a on es dirigeixen els elements essencials d'aquesta qüestió.