Plebiscit

Sí, fem eleccions plebiscitàries. Ningú sap ben bé que són, però fem-ho. Apleguem-nos al voltant de la idea del "ara o mai". Ja se sap, "tenim pressa" i no podem esperar més, el tren cada vegada ha anat agafant més i més velocitat i ningú sap on està el fre ni l'aturador.

Fem una llista de país per aplegar a tots els qui combreguen amb la independència. Que s'hi sumin CDC, ERC, ICV-EUiA, la CUP i també la societat civil (subvencionada) representada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. No importen les diferències ideològiques. Sota aquest paraigües podem aplegar a lliberals, suposats socialdemòcrates, comunistes, ecosocialistes, antisistemes, empresaris, partidaris del moviment okupa i fins i tot, algun feixista a favor de l'estat propi, que també n'hi han. La diferència ideològica no importa perquè cal enterrar les ideologies, ha arribat la era on les esquerres i les dretes ja no existiran, perquè el debat sobre el model de societat estarà mort. Tothom sap que amb la independència, Catalunya serà una terra feliç i d'oportunitats on es podran menjar gelats per postres cada dia. Si les ideologies no importen, és perquè en definitiva, la política (i sobretot els polítics) tampoc importa. A la terra promesa ja no en necessitarem, de tot això.

I els que no s'apuntin a la "llista de país", què? Seran els representants del no-país, uns traïdors que no mereixen ser considerats com a part activa i també vital de Catalunya. Si volen, que s'apleguin també sota una única llista contrària a la independència, que és el mateix que dir contrària al país. Tant és que entre els traïdors hi hagin socialistes, socialdemòcrates, democristians, confederalistes, federalistes, unionistes, autonomistes o (també) algun feixista en contra de l'estat propi. Les diferències no ens importen, som a la era de la no-política. Tots plegats són gent que posa dubtes i pals a les rodes, i per tant suposen un obstacle.

És la divisió perfecta d'un país entre bons i dolents, no hi ha marge pels matisos. El dia després de la independència (en la victòria final), es sabrà en quin bàndol ha estat cadascú. Naturalment, nosaltres som (i serem) els bons. Tenim pressa per tenir un país normal.

President, convoqui eleccions. President, ara és l'hora del plebiscit.