El que dóna de sí una escola

S'acaba el cap de setmana i l'escola de formació de la JSC Maresme ja va quedant enrere. Arriba el moment d 'aturar-se un moment (els dos dies han estat bastant frenètics), pensar i valorar el conjunt de la escola, que ha sigut completíssima i ha tingut moments de tot tipus, però especialment moments enriquidors, tant des del punt de vista formatiu com personal.

No entraré a explicar fil per randa tots els detalls del que s'ha fet, s'ha dit i explicat durant aquests dies, ja que d'alguna manera, l'especial clima de les escoles de formació ofereix moments que "s'han de viure in situ" i que certament, són irrepetibles. Sí que donaré una breu pinzellada de la xerrada que hem tingut aquest matí a càrrec d'en Xavier Guitart, sobre la llei que s'està preparant per regular el tema de l'oci, tema important per a la gent jove. Penso que el punt fort que tindrà aquesta llei (que encara es troba al forn) serà l'esperit des del qual s'estan discutint les claus que incorporarà, ja que no pretén limitar o imposar l'espai dels joves, sinó millorar-lo i ampliar-lo des del seny i el sentit comú, fent encaixar raonablement les realitats socials que envolten els àmbits implicats. Una aproximació que, penso, serà positiva i que a més es feia necessària.

Dit això, sobre la resta d'aspectes de l'escola seré breu però clar. Ha sigut una escola per conèixer gent, per parlar de temes que interessen a la juventut, per riure, per treballar, per dinamitzar-nos, per discutir, per debatre, per menjar, per bloguejar una mica, per reflexionar, per aprendre, per emocionar-nos, per passar calor i també un xic de fred, per fer camí, per somriure, per despedir-nos dels que marxen i per saludar als i a les que arriben... i per moltes coses més.

No vull acabar sense dedicar un famós poema de Machado a l'amic Charly, al que segur que tornarem a veure en moltes més escoles de la JSC, però ja des de fora de la JSC. El seu camí es separa del nostre, encara que seguirem junts durant molta més estona.

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

Caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace el camino,

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar.