martes, marzo 07, 2006

La Mare, la Dona Treballadora

Per molt aviat que m'aixequi als matins, ella ja porta un estona ben desperta. Puntualment ja s'ha preparat un cafè amb llet per començar el dia. S'agafa una estona per pensar, com per posar en marxa el motor i de sobte inicia la seva activitat. En un moment ja està fent coses a ple rendiment. I ja no para.
Cada vegada més, amb el pas del temps, he intentat ajudar-la en tot el que puc. Arreglo l'habitació, vaig a comprar el que marca la rigurosa llista que ella prepara, parlem de les seves coses i de les meves també. Intento fer-la somriure amb alguna anécdota o li faig alguna petita broma, que ella sempre es pren bé. Treu temps d'on no li queda i any rera any, ella es manté inalterable, sempre la mateixa energia, la mateixa determinació, la mateixa força.
No falla mai, i si ella fallés, aleshores fallaríem tots. És com l'engranatge que ho encaixa tot, si un dia gira més lentament, la resta de peçes ens resentim. La mare, que sempre va treballar (i ho continua fent) a la feina i també a casa, és indubtablement el centre de la família, la que permet continuar endavant fins i tot en els moments més difícils. La seva labor és incansable. I sempre, amb un somriure a la cara.
Demà és 8 de març, el dia de la dona treballadora. Un dia per reconèixer la tasca incansable de les moltes dones que, com la meva mare, fan moure el món. Un homenatge a totes les que suporten les càrregues d'aquesta societat, perquè en el cor dels pilars principals d'aquest món en que vivim, sens dubte hi ha la força de totes aquestes dones. I també un dia per a recordar que durant molts anys les dones d'aquest país van ser silenciades per una societat imposada des del més absolut masclisme. Malgrat això, elles mai van perdre els valors i la determinació, mai van deixar de lluitar des de l'anonimat i per tant, ara que vivim en una democràcia consolidada no podem rendir-nos en la lluita contra una de les grans lacres (i segurament, la més trista i vergonyosa) de la nostra societat, la violència de génere. Perquè l'amor no és l'hóstia.

4 Comments:

Blogger Núria Aguilar said...

Gràcies, Javi, moltes mares ens sentim molt estimades pels nostres fills, sovint l'esforç que el fem institivament, sense esperar res a canvi, però és gratificant llegir el teu escrit.

9:15 a. m., marzo 08, 2006  
Blogger Joana said...

Javier,
ufff... si fos la teva mare, que per edat puc, i llegis aquestes paraules, sensa cap dubte ploraría.
Bó i així, estic emocionada, gràcies per compartir aquesta tendresa.

9:24 a. m., marzo 08, 2006  
Blogger Naya said...

Núria i Joana,

tot i que aquest escrit evidentment el dedico especialment a la meva mare, crec que la dedicatória és pot fer extensiva a totes les mares que es puguin sentir més o menys identificades amb el que dic.

Per tant, també va per vosaltres.

10:07 a. m., marzo 08, 2006  
Anonymous Rosa said...

hola,
Como tu bien dices, un dia para reconocer a las mujeres que mueven el mundo.
En nuestra sociedad machista, son las mujeres las que educan a sus hijos y muchas veces, tambien reeducan a sus parejas. Por eso llamo a todas las mujeres a cambiar la sociedad. Si nosotras educamos a nuestros hijos, eduquemos a unos hijos menos machistas.
Creo que tu mare debe de estar muy orgullosa de ti. Felicidades!

12:30 p. m., marzo 10, 2006  

Publicar un comentario

<< Home