L' Adéu

A l'altra banda de la meva finestra plou sota un cel gris d'un dia obscur en el que sembla que la ciutat no s'hagi volgut despertar del tot. El vent bufa pels carrers i s'emporta els petits tresors amuntegats als racons de la vida. A vegades s'emporta a persones, tan i tan lluny, a on mai podríem haver imaginat fa només uns dies, però com sempre, el temps passa i passa molt més ràpid que aquest vent que bufa a l'altra banda de la meva finestra.

Tot i que no ho noto, fa fred. L'aigua impregna l'ambient de la mateixa manera que les persones ens impregnen el cor de vivències compartides, bones i dolentes. Sembla com si l'amic que marxa s'emportès un tros de vida amb ell, i amb aquest tros de vida s'ens buida una part de l'ànima, si és que aquesta existeix, no ho sé.

Vam abraçar-nos un moment sense saber ben bé que dir, amb la certesa de que quan tornem a abraçar-nos haurà passat una part de la vida, i ningú tornarà a ser la mateixa persona. Ens despedim, qui sap fins quan? No ho sé. Espero que pugui ser aviat, amic. Només em va quedar dir-te una cosa, però no vaig voler que la sapiguessis. Així sempre tindrem alguna cosa que dir-nos. Bona sort.

Imatge de http://www.iupui.edu