Té nassos

Obres els ulls lentament, el pit puja i baixa rítmicament. La respiració comença a fer-se més complicada i la sensació és de malestar general, em fa mal tot. El cap encara carbura bastant bé i no em molesta, sempre he soportat raonablement bé els mals de cap. Fa dies que ho veia a venir i m'ho temia. Estic refredat.

Penso "Bé, almenys ara ja tens una idea més o menys clara del que passa quan et trobes malament". Per explicar-ho tot plegat la paraula a tenir en compte és interferó i la clau la manca de proteïnes, em sembla si no m'equivoco.

Canviant de tema, avui llegeixo que la India i els Estats Units han signat un pacte de cooperació nuclear. No m'agraden aquestes notícies, crec que per aquest camí no contribuirem a millorar el món. Preferiria que haguéssin subscrit un pacte per comprometre's a treballar per la pau al món, per erradicar la fam i la pobresa, o per buscar noves línies d'investigació i desenvolupament que ajudin a construir un món que pugui ser més sostenible on hi guanyem tots. Em fa l'efecte que l'oncle Sam no està gaire per la labor.

Però sembla que els meus desitjos una mica hippies hauran d'esperar. Serà que m'estic tornant una mica ilús, o potser és que amb aquest refredat el cap em comença a del·lirar una mica? No ho sé, però realment té nassos la cosa.