viernes, abril 28, 2006

Posicions


Es continua parlant de l'Estatut, pero amb un altre aire. Un aire una mica més fresc, potser perque l'horitzó del referéndum així ho imposa, perè en tot cas un aire que parla més d'intencions de vots i de marcar posicions.
ERC ja s'ha col·locat a la trinxera del vot nul. Una possició trista per a un partit que governa i al que per tant, se li ha d'exigir una certa responsabilitat. Però esclar, després de tants mesos de voler capitalitzar al català emprenyat per tot aquest procés, ara no han sigut capaços de demanar el sí per a un texte que, diguin el que diguin, suposarà el major grau d'autogovern per a Catalunya des del 1714, tot i que no queda ningú viu per a poder comprobar-ho.
I deu ser una llàstima haver de demanar el vot nul per a un texte del que ets un dels progenitors que l'han ajudat a parir i amb el que reconeixes estar d'acord en un 80%. El que sí que es una llàstima es que facis això per interessos del teu partit i no pels interessos de Catalunya, sobretot sí ets un partit nacionalista i fent això no ajudaràs en res al teu país i a la teva bandera, que tant significa per a tu.
D'altres com el PP ho diuen clarament, amb els seus 4 milions de signatures contra el texte del dimoni. Ells, que es porten bé amb els bisbes ho deuen tenir molt clar. La seva possició ha estat ben clara des d'un principi, no sé si per inspiració divina, i ara en la recta final es dedicaran a fer augmentar la participació a les urnes a base de repetir les burrades a que ens tenen acostumats. Que ningú es sorprengui d'aquí al juny pel que digui el partit de Piqué, a mi ja no em treuen la son amb aquest tema.
Ja ho he dit, ara arribarà el moment de la responsabilitat i de demostrar la voluntat de millora per a Catalunya, defensant l'Estatut que arribarà a les urnes. I en això ningú com els socialistes ens posarem les piles, perque el PSC és el partit que ha fet més per l'Estatut i se l'ha cregut com ningú, amb un desig real de que el Nou Estatut arribés a bon port com espero que finalment hi arribi.
Imatge de EFE

5 Comments:

Blogger Joana said...

Javi, no entec la seva postura, ERC no tindría que fer això, i si fossin conseqüents, tindríen que deixar el tripartit, no podem "ser a misa i repicant".
Un petonet.

9:50 a. m., abril 28, 2006  
Anonymous Anónimo said...

Ei secta, el Psc és aquell partit que es va creure la promesa de Zp d'aprovar l'estatut del parlament?
Il.lusos...

4:47 p. m., abril 29, 2006  
Anonymous Anónimo said...

Amic Javier Naya, no dic que els teus raonaments siguin errants, ni tampoc nego que catalunya surti reforçada del nou estatut, pero no crec que sigui el prisma pel qual 'shagi de regir l'optica d'un partit.
Clar la vida abansa i les necesitats creixen, clar que aquest estatut es millor que l'anterior, això ningu ho nega pero una cosa es millorar que segur que ho fem i l'altre ben diferent es RECUPERAR el sentiment de nació, pel qual un milió de persones va sortir al carrer i no sel's a escoltat.
Per mi ERC es l'unic partit amb dignitat, els altres nomes s'han dedicat a omplir la boca amb paraules agradables y bones intencions, recordo el que va costar convencer CIU, en el parlament, segons ells perque consideraven que l'estatut era poc ambiciós, aguantant fins a altes hores de la matinada, sentint una sala cantant els segadors com si ben be estiguessin a punt d'aconseguir quelcom historic, tot plegat per confiar amb aquell lider ZP, que davant le cameres y d'un munt de gent va prometer acceptar l'estatut TAL Y COMO SALIESE DEL PARLAMENTO CATALAN, esta gravat i si no t'enrecordes tel paso, on es ta la responsabilitat aqui, els interesos de partit?
Almenys ERC a estat responsable crec yo, en defensar el que si que va votar un 90% de la cambra catalana. I no el que van decidir mas i zapatero prenen un cafe, a mes d'un sobretot aquests ultims si sel's hi hauria de caure la cara de vergonya.
Els tres punts claus han estat modificats. Enrecordat perque a mi no se'm oblida nomes demanavem denominarnos nació i ni això sen's permet aquest ritme o creiem o parem ja sabem els que creuen y els que ho volem parar.

1:38 p. m., mayo 02, 2006  
Blogger Javi said...

Joana,

tenint en compte que sense aquest govern a Catalunya no hauríem encetat la reforma de l'Estatut, doncs és trist que ERC, com a part d'aquest govern, és situi ara en aquesta postura.

Anónim,

tots sabíem que l'Estatut que va sortir del Parlament era un Estatut de màxims, sobre el que havia d'existir marge de negociació, i el que no ho vulgui veure així és que ha tingut, i té, una vena als ulls. Segurament Zapatero esperava un texte sense tants màxims.

Amic Denken,

per mi aquest Estatut és i será important pels avenços que suposa per a Catalunya, més enllà dels sentiments de nacions dels que parles, i que de fet, també comparteixo.

Però si he de valorar i decidir, prefereixo una cosa abans que l'altra, perque aquest Estatut donarà més capacitat d'autogovern a Catalunya i, en consequència, suposarà la millor eina que hem tingut mai per poder exercir aquest autogovern.

Sobre la postura d'ERC, no ho vaig tan clar com tu. Si realment és l'únic partit que ha defensat el que va votar un 90% de la cambra catalana, i després de tot el procés viscut, no estan d'acord amb l'Estatut resultant, que ho diguin clarament i votin que no. Però aquest "invent" del vot nul em sembla una mala paràbola per no atrevir-se a votar que sí. I crec que si no s'atreveixen és precissament per interessos de partit, per tal de intentar rendabilitzar electoralment el moviment generat al voltant de la manifestació del 18 de Febrer.

Però malgrat tot, i amb matissos, em sembla que podem estar d'acord en més de una questió al voltant d'aquest Estatut.

Salut!

2:25 p. m., mayo 02, 2006  
Anonymous Anónimo said...

Naya,

En primer lloc dirte que crec que ERC vota nul per por a votar NO, no per por a votar SI. Això es ben senzill, un partit com ERC mai farà campanya amb el PP, i l'única forma que han trovat es el vot nul. No et diré que estigui ben fet però es respectable. Jo a pesar de que soc votant de ERC votaré que si, pero sense convenciment, ja que estem vivint d'una promesa electoral (ZP va dir que aprovaria el text que sortis del parlament) que s'ha trencat. Aquest estatut pot ser un pas endavant però en cap cas es l'estatut que volem. El problema és que haurem d'esperar 25 anys més per poder modificar-lo. En fi, que es una llastima que haguem d'acceptar aquest estatut però de moment és l'únic que podem fer.
De totes maneres dirte que ZP ha perdut molts vots amb aquest procés tant a la resta d'espanya com a Catalunya, ja que ningú ha sortit content, així que alguna cosa malament haurà fet...

Salutacions,

WunCrY

4:29 p. m., mayo 02, 2006  

Publicar un comentario

<< Home