Despertant

Quina estranya sensació aquella que sentim just al despertar-nos d'un somni que hem viscut amb intensitat. A vegades els somnis ens fan patir. Però encara més estrany és com, al cap d'una estona d'haver-nos despertat, el somni fuig de la nostra ment per no tornar mai més. Per fortuna, o no, a vegades no succeeix així.

Jo, que fa poc em vaig despertar d'un somni de més de 4 anys, sé que per molt despert que estigui mai podré oblidar els detalls d'aquell somni. Perquè no ho vull. Són part de la meva vida i en conseqüència, també de la meva persona i forma de ser. Alguna cosa ens queda i alguna cosa som de tot el que somiem.

Aquesta setmana la he tingut al cap. El dimecres va ser el seu aniversari, el primer que no celebrarem plegats des de fa uns quants anys. Aquesta nit per a mi no serà de celebracions ni de pastissos d'aniversari ni de compartir moments especials. Però sí que pensaré en ella. Al cap i a la fi, sempre li vaig donar el millor de mi mateix, encara que potser ara no ho sembli.

Avui he tornat a somiar-hi, no he dormit gaire bé, alguna cosa m'amoïnava. La nit s'ha anat allargant i la ràdio ha acompanyat lentament el pas de les hores. Finalment, quan els primers rajos de sol donaven la benvinguda al nou dia, la meva ment havia sigut capaç de comprendre el que s'havia convertit en un fet, i és que com diu la Joana, hi han persones que s'estimen però no poden estar juntes.