Despedida
Ahir vaig saber de la trista notícia de la mort d'un company. Una persona veterana, amb molta experiéncia, discreta, amb molta simpatia.
Recordo quan el vaig conéixer, el 14 de Maig del 2004, en aquella jornada electoral que va portar a en Zapatero a la Moncloa. Jo mai havia fet abans d'interventor, i vaig arribar a la porta del col·legi electoral amb un cert nerviosisme, també provocat pels tràgics fets d'aquells dies.
L'Anselmo ja estava allà a la porta, esperant pacientment i al veure'm, ell ja sabia que jo era interventor del PSC tot i que no el coneixia. Es va apropar per saludar-me amb aquell somriure darrere les seves ulleres i el seu bastó, i des d'aleshores havíem estat companys de col·legi electoral en dues ocasions més. També recordo lo content que el vaig veure aquella nit a la Plaça de les Tereses, a on vam arribar després de la jornada i el vaig ajudar a pujar al 1er pis per l'escala. Gairebé no li va caldre ajuda, content com estava.
Era dels que no fallaven, i aguantaven tot el dia a la seva mesa, quedant-se a dinar al mateix col·legi. Les persones de la seva taula sempre li reconeixien la feina i és que havia fet d'interventor moltes vegades. Un cop em va parlar de les eleccions generals del 82, d'aquella gran victória i de com la va viure a peu d'urna.
La última vegada que ens va tocar compartir una jornada electoral va ser amb ocassió de la constitució europea. Aquell dia em va parlar de com havia sigut l'altre referéndum, el de la OTAN. I en aquella jornada del mes de Febrer del 2005 també em va explicar que s'havia passat les festes de nadal del 2004 en coma. Això em va impressionar molt. Tenir davant a una persona de la seva edat, que escassament dos mesos abans havia estat en coma i que estava allà mateix, fent d'interventor una vegada més, em va fer pensar en com certes persones es comprometen, en la seva implicació.
Els que quedem no hauríem d'oblidar exemples com el seu. Adéu company.
posted by Javi at 09:25
4 Comments:
Javi,
he vist passar molts companys i companyes per aqui, tu ja ho saps, l'Anselmo era un exemple, ni que no estaba massa bé de salut, ell insistia en fer d'interventor, mentre que molts d'altres més jovenets/es ho veuen com un "suplici", ell ho veía com un deure, de la mateixa manera que ho veu en Tristany que malgrat la meva insistència que !aquest cop no", ell aqui està i estarà a una taula.
Son aquells socialistes de sentiments i l'Anselmo, com en Tristany i molts d'altres, és fan estimar.
Ahir quan vaig anar la tanatori, les seves filles, que jo no coneixia, em varen parlar com si fos de la família, ell els había parlat molt de mi, això va fer que encara el sentis més proper.
Jo també l'anyorarè.
Un petó.
Javi i Joana,
M'afegeixo al que dieu. De tota manera, hi havia, malgrat la tristesa, la convicció que l'Anselmo havia tingut una vida digníssima, que havia enllestit bé el seu pas pel món. I això asserena.
Javi, ho sento.
Tenir companys així dins del partit, tinguin l'edat que tinguin recomforta.
I say briefly: Best! Useful information. Good job guys.
»
Publicar un comentario
<< Home