martes, mayo 02, 2006

El Canvi


Avui m'he aturat una estona per pensar sobre el canvi en si mateix. Certament vivim en un món on tot es troba en una fase constant de canvi, cada cop més.
Quan penso en això i reflexiono sobre la quantitat de canvis que ha viscut la meva vida en pocs mesos em faig encara més conscient de que prácticament res pot romandre constant durant gaire temps. Tot es transforma d'una manera o d'una altra, en ocasions a millor i a vegades a pitjor, encara que no sempre és fàcil de veure en quina direcció ens porta el canvi. Pot succeïr que alló que en un principi hem jutjat de forma negativa acabi conduint-nos a un horitzó més llunyà i qui sap, potser millor. El temps ho dirà.
A mi em passa això, és com si el meu tren s'hagués accelerat de cop i ara mateix anem amb una velocitat inusitada fa només uns mesos. Cal dir però, que després de la sotregada inicial, el tren ara marxa ràpid però també amb fermesa, o deu ser que ja m'he acostumat al ritme que hem imposat. I ara ho faig amb il·lusió.
Veig passar els canvis ràpidament, i a vegades això provoca situacions difícils, però la veritat és que després de tot, t'adones de que no viatges sol en aquest tren. I això ho fa tot més fàcil. Perquè sempre hi han persones a les que no importa donar un cop de mà i estar a prop en aquest món de canvi constant. Sense elles, tampoc valdria la pena.
De moment, continuaré amb el viatge, perquè hi han estacions a les que hem d'arribar. Els canvis encara no han acabat, queda molt camí per davant. Són temps de canvi.

4 Comments:

Blogger Trinidad Fuentes said...

Vivir, es mantener en constante renovación la propia vida.

10:16 a. m., mayo 03, 2006  
Blogger Joana said...

Javi,
jo espero que estoguis molts anys en el camí, en ruta, voldrà dir que estas viu, que sents i comparteixes.
Tal com diu la Núria, la vida passa volant, ara no ho veus tant, però gaudeix molt i viu.
Un petó.

9:50 p. m., mayo 03, 2006  
Anonymous Anónimo said...

Madrid cabrón saluda al campeón!

11:33 p. m., mayo 03, 2006  
Blogger Javi said...

Núria, Trinidad i Joana,

les tres teniu raó i expreseu, cadascuna a la vostra manera, el que he volgut expressar.

Anónim,

per dir-me això, no calia un comentari i si almenys en fas un, podries no fer-lo de manera anónima. Total, per dir tan poca cosa...

11:54 p. m., mayo 03, 2006  

Publicar un comentario

<< Home