Per dormir...

És veritat, és una mica tard per posar-se a escriure aquí. En aquesta nit al meu voltant tot és silenci i només se sent una melodia llunyana. La reconec ràpidament, és una cançó del grup "Chicago". Com que no tinc molta son suposo que escriure una mica em farà venir les ganes de dormir. Probarem.

Avui (dissabte, tot i que en el meu subconscient encara és divendres) és un dia important per a la JSC Maresme. Fa uns dies, vam viure el Congrés Nacional de la JSC i ara toca afrontar el procés congressual al Maresme, amb el que es tanca definitivament un cicle i en comença un altre de nou.

Recordo bé l'anterior congrés de la meva federació, quan jo tot just portava dos mesos militant a la JSC i encara estava poc familiaritzat amb el funcionament de la organització. Han passat una mica més de dos anys i la veritat és que han passat ràpid, gairebé volant, diria jo. Sobretot per la quantitat de coses fetes en dos anys i la gran transformació que ha sofert la federació. De fet, la transformació més important ha estat la que ens ha portat a ser i a funcionar com una macroagrupació. Aquí radica potser el gran éxit de la comissió executiva sortint i, encara que sempre han quedat detalls per millorar i reptes per assolir, el seu mérit i el seu treball em semblen inquestionables. Tenen el meu reconeixement per haver estat capaços de desenvolupar una gestió immensa en tot aquest temps i ho han fet gairebé sense que ens ni adonéssim, pas a pas, però sempre avançant.

Ja he dit que els dos anys i pico han passat molt ràpid, han sigut com un somni fugaç del que ara ens despertarem, tot i que serà un despertar amb matissos, perque ara donarem el tret de sortida a una nova etapa en la que treball no ens faltarà i no ens podem adormir. I després d'aquest Congrés de la JSC Maresme, en les próximes setmanes arribarà el torn de repetir el procés a les agrupacions, entre elles la JSC Mataró.

Ara sóna una altra cançó, de Alan Parson's Project. Encara que tinc algunes coses més al calaix mental, me les reservaré per un altre dia, crec que començo a tenir son...

Imatge de http://www.chass.utoronto.ca/~wollesen/sueno.gif