No m'oblido de les dones

Una setmana amb el blog en blanc no serveix de reflexe a tot el que he viscut aquest dies. I de totes les coses que podria explicar i que servirien per donar contingut a aquest espai m'agradaria aturar-me de forma especial en una en concret.

El 8 de març va ser el dia internacional de la dona treballadora, una data especial que any rera any ha anat agafant força i nitidesa en els meus ideals. Com ja és costum, la ciutat i la comarca s'han omplert d'actes de tota mena al voltant d'aquest dia. Nosaltres, des de la JSC Mataró, també organitzem el nostre acte particular "Doble feina, doble vida i doble valor", el pròxim dimecres 14 a les 20:30h al Centre Cívic de Rocafonda (C/Josep Poeta Punsola, 47). Ens acompanyaran dues dones treballadores, blocaires i de bandera: la Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i la Rosa Albiol, candidata a l'alcaldia d'Arenys de Munt. Per suposat, tothom qui vulgui està més que convidat a l'acte.

En aquests dies, que tenen nom i forma de dona, jo he pensat molt en elles. Encara que no em va ser possible actualitzar el blog en una data com la del 8 març, això no significa que m'oblidi de les dones. He pensat molt en la meva mare, que és el meu referent i exemple més proper de dona treballadora i lluitadora incansable (que precissament avui mateix ha tornat a trobar-se a l'atur després d'uns quants mesos). Però no és l'única dona que m'omple el cap. Penso també en les dones que m'aguanten a cada moment, en les que han de veure cada dia alguna trucada meva al seu mòbil (no sempre per donar bones notícies), en les que llegiran aquest post des del seu lloc de treball o en les que se'ls hi dibuixa un somriure al llegir les paraules d'una poesia que va ser escrita per a elles.

Penso també en les dones que em trobo a les nits dels meus dies i en les que s'han d'espavilar per fer de mares sense l'ajuda de ningú, en les que pateixen grans canvis en la seva vida, en les que treuen temps per posar-se a descriure les seves sensacions en un blog o en les meves amigues que ara per ara, em donen més satisfaccions que no pas maldecaps. Penso en l'alegria que devia respirar-se entre les dones dels sopars del 8 de març que es van fer a Arenys de Munt o des de la vocalia de dones del Pla d'en Boet, per exemple. Jo no vaig ser-hi, ni a un lloc ni a un altre. Però tampoc penseu que em vaig quedar a casa, jo també vaig tenir el meu propi sopar del dia internacional de la dona treballadora.

Mentre penso en tot plegat, se'm fa evident que encara queda molt de camí per recórrer, en aquest i en molts altres temes. Sobre les dones arribo a la conclusió encara més evident de que aquest món, sense els detalls que elles aporten, segurament seria bastant gris.

I pensant en tot plegat i en totes elles només espero que de tant en tant ni que sigui per casualitat, també pensin una mica en mi. Felicitats a totes, encara que sigui amb retard.

Imatge de http://www.foto3.es/web/enviar/Febrero04/18.jpg