Instruccions

Tenint en compte que ens trobem en determinades dates i que en aquesta època qui més qui menys té els seus desitjos de cara al nou any, vull començar els posts del 2008 desitjant a tothom un bon any.

I ja que estem començant l'any, aprofito per escriure aquí algunes idees i consideracions sobre el propi blog. No són, com el títol indica, unes instruccions d'ús del blog, ni tampoc pretenc que ho siguin, al cap i a la fi cadascú pot fer l'ús que vulgui de la blogsfera. Però espero que serveixin per a que els que passen de tant en tant per aquest humil espai entenguin millor el que aquí trobaran. El perquè faig aquest post ara i no fa dos anys i pico, quan vaig començar amb el blog, té a veure amb el fet de que des d'aleshores aquest blog s'ha anat madurant i ha anat passant per moltes fases diferents, transformant-se, i és ara quan crec que ja té un cert estil i característiques pròpies que sense adonar-me'n, he anat adoptant i modulant de mica en mica. Sempre dic que quan algú s'anima a crear-se un blog, malgrat les idees inicials i el punt de partida que tingui al cap, al final el resultat que obté no s'ajusta exactament al que ell mateix esperava.

Dit això, els exposo les instruccions del blog, tal com si aquest esdevingués qualsevol prospecte farmaceútic o vés a saber què:

- El que llegeixin en aquest blog pot ser i acostuma a ser el resultat d'una decissió puntual. A determinades hores del dia, quan estic aprop del teclat, m'apareix al cap una idea que em fa decidir-me per plasmar-la en un post. Naturalment, algun cop també se m'acudeixen idees per fer posts durant el dia, mentre estic fent qualsevol cosa, treballant, conduïnt, etc. però els haig de reconèixer que moltes vegades acabo descartant aquestes idees. Per cert, aquest post pertany al segon grup, el de les idees meditades.

- Com a conseqüència directa del punt anterior, molts posts tenen una certa càrrega emotiva en algun sentit, encara que potser no ho sembli. Hi ha quatre emocions bàsiques: alegria, tristor, ira i por. A vegades les emocions ens juguen males pasades per que per definició són difícils de controlar i si alguna vegada aquesta càrrega emotiva ha ofés a algú, els hi demano disculpes. I facin extensiva aquesta disculpa als posts que pugui escriure en un futur.

- També com a conseqüència del primer punt, si esperen trobar en aquest blog les meves opinions o saber què penso sobre tal o qual tema d'actualitat, molt probablement es sentin decepcionats. Hi ha blogs que segueixen el fil de l'actualitat amb una constància digna d'admirar. Ho sento però en aquest blog, de moment, no es pretèn que sigui així. Per tant, a vegades ho faré i a vegades no. I afegeixo, si algú vol saber què penso sobre algun fet, s'equivoca venint a aquest blog a buscar la resposta. És millor opció i més efectiva, preguntar-me directament. Agrairia que s'evitessin comentaris i conjetures del tipus: "com que al blog no parla de tal cosa, això vol dir per omissió que pensa tal cosa, ja que...".

- Aquest no és un blog polític, encara que a vegades parli de política i encara que acostumo a dir, potser en contradicció amb el que ara dic, que "tot és política" . I ho dic perquè moltes vegades, he vist que alguns directa o indirectament etiquetaven aquest blog com a tal. Si es fixen en el títol veuran que posa "El Blog de Javier Naya". És per tant, un blog personal d'una persona, jo mateix, interessada en la política i implicada en la mateixa amb un color concret, però també és el blog d'una persona interessada en el món de la literatura, del cinema, dels viatges, de la música, de la poesia... i moltes coses més. Interessat, en definitiva, pel món en sí mateix. Interessar-se pel món vol dir interessa-se per la política? potser sí i segurament per això un fa el que fa i està on està.

- Internet pot ser o no un espai de llibertat, però aquest blog no ho és en el més ampli sentit de la paraula. Si s'hi fixen, no existeix cap limitació alhora de fer comentaris, que es poden fer de la més anònima de les formes. Això alguna vegada desemboca en que els insults proliferin de forma covard i en qualsevol cas, lamentable. Malgrat tot, des que vaig començar a escriure al blog he esborrat molts pocs comentaris, deixant sense tocar fins i tot algunes perles que m'han dedicat a mi mateix o a terceres persones. Si volen insultar a qui sigui a través d'un comentari, són lliures de fer-ho, però jo també soc lliure de fer-ho desaparèixer. I això no és censura, com ja he dit abans, aquest és un blog personal, és com si fos casa meva i si algú embruta una paret de casa, jo tinc la llibertat de netejar-la si em ve de gust.

- Intento mantenir el blog actualitzat en la més àmplia de les formes i en tots els sentits. Però el preu de l'actualització constant és car. Si miren el llistat d'enllaços, trobaran un bon grapat de blogs. Però la proliferació de nous blogs és tanta que, inevitablement, em veig incapaç d'incloure en la llista tots els que realment segueixo amb regularitat. De la mateixa manera, hi ha blogs que s'acaben morint o perden el seu interés i en canvi, es mantenen en aquesta llista. En tot cas, de tant en tant, sí que faig una revisió general i actualitzo els continguts de l'esmentada llista. Perdonin que no sigui més sovint.

- L'educació rebuda durant bona part dels anys de la meva vida fa que, inevitablement, a vegades al escriure cometi faltes d'ortografia. Els demano disculpes si es troben amb alguna. Intento millorar en aquest aspecte i els agrairia que s'hi veuen que faig alguna falta, no s'estiguin de fer-ho notar. Dia a dia també procuro redactar millor, "estamos trabajando en ello".

I encara que segurament en aquest escrit podria dir alguna cosa més, de moment ho deixarem aquí. Gràcies per arribar fins al final del post i encara que ja ho he dit al principi, una vegada més, bon any a tothom.

Imatge de http://www.ningo.com.ar/images/Vida/escribir.gif