Anna Palà

Disculpin pel silenci blocaire de les darreres dues setmanes. He estat reordenant algunes coses i això, amb l'afegit de que continuo sense connexió a casa, em limita molt el temps que puc dedicar-li a aquest espai.

Però avui la notícia de la mort de l'Anna Palà m'ha impulsat a escriure quatre ratlles sobre les sensacions que produeix la pèrdua d'aquestes persones que, a través de la seva feina, s'havien tornat rostres familiars per a molts mataronins. Com en el cas d'en Lluís Lligonya, la seva mort em sorprèn. Potser perquè no hi penso gaire, en la marxa de les persones. I sobretot perquè quan la mort atrapa a algú tan jove, la sorpresa és doble.

Sabia de la seva malaltia, però confiava en la seva superació i recuperació. Per desgràcia, no ha estat així i ara se'n va una de les referents del periodisme mataroní. Des d'aquí, la meva mostra de condol per a la seva família, pels seus amics i pels seus companys de Televisió de Mataró. Descansi en pau.

Imatge de http://www.capgros.com/img/20080330202535.jpg