viernes, abril 13, 2007

En Lluís Lligonya

Avui el dia ha començat amb una notícia trista, que m'ha agafat amb la sorpresa que sovint caracteritza aquests esdeveniments. No m'esperava la mort d'en Lluís Lligonya, director de Televisió de Mataró i fundador de la mateixa.
No el coneixia gaire, la veritat. Però sempre m'havia causat una molt bona impressió, des que ens vam conèixer, cap a finals de l'any 2001. Aleshores jo estava implicat, com molts altres alumnes de Batxillerat de l'IES Miquel Biada, en la producció i gravació d'un programa de televisió en col·laboració amb TV Mataró. Durant mesos la feina va ser dura però molt reconfortant, i el resultat va ser la primera edició de "La Finestra Escolar", que des d'aleshores any rera any s'ha anat consolidant i renovant en la programació de la nostra televisió local.
En aquell programa a mi em va correspondre l'honor de presentar i dirigir una de les parts del mateix, el "Sense aixecar la mà", un espai de debat entre joves de la ciutat sobre temes molt diversos. Sovint, durant les hores de gravació que passàvem al plató, en Lluís ens acompanyava una estona i ens donava recolzament. Se'l veia molt satisfet amb la feina que un grup de joves alterats (amb 18 anys encara teníem una visió un xic feliç de la vida mateixa) ànavem tirant endavant. La seva confiança (juntament amb la d'altres persones com en Manuel Varea, en Juanma Salas o en David Cortés) de ben segur que ens va permetre gaudir d'aquella experiència, per cert, pionera a Catalunya.
Encara recordo el meu últim dia d'institut, quan em va venir a felicitar per la feina feta durant els mesos de gravació del programa i em va animar a continuar implicant-me en projectes. També em va desitjar sort en la nova etapa que em tocava afrontar després dels anys a l'institut.
Ja després, quan els meus camins es van separar del món audiovisual, la imatge que tinc d'en Lluís és la d'ell amb la seva càmera, amunt i avall, cobrint infatigablement els actes, notícies i esdeveniments que tenen lloc en una ciutat tan viva i desperta com Mataró.
Sempre em va semblar una bona persona, discreta i treballadora. Vagi per endavant el meu condol per la seva família, amics i companys. Descansi en pau, fins sempre.
Imatge de capgros.com

1 Comments:

Blogger Unknown said...

Moltes gràcies.

1:19 p. m., octubre 07, 2009  

Publicar un comentario

<< Home