Blocs morts

Malgrat el baix grau d'actualització que últimament demostra aquest bloc, aquest no és ni pretén convertir-se en un bloc mort. D'aquests en podem trobar molts i bons exemples a la blocsfera, i és que en certa manera era previsible que el gran creixement en el nombre de blocs que s'ha anat produïnt en els darrers anys també anés acompanyat d'un bon grapat de blocs que per circumstàncies diverses (i la majoria de vegades mai revelades) s'han anat deixant d'actualitzar i han anat a parar al cementiri blocaire.

Tot seguit els poso quatre exemples de blocs morts que, en algun moment determinat, van gaudir d'una respectable activitat i almenys per a mi, d'un interés que tant de bó puguessin recuperar. Per desgràcia, son molt pocs els blocs morts que alguna vegada tornen de la tomba. Com a detall, notin que tots els blocs que aquí exposo són socialistes.

- El blog de l'Albert Bartrolí: porta molt temps en silenci, a bon segur per motius de manca de temps del seu autor. Una llàstima, tenint en compte la lucidesa, la sinceritat i la bondat de l'Albert, del que segur que podríem aprender un bon grapat de coses.

- Ferran Asencio: un mataroní perdut a les terres de Granada que dona senyals de vida espontàniament però que manté el bloc en silenci des de fa molts mesos. El seu bloc era de visita obligada quan estava actiu perquè tenia la virtut de que, a la seva manera, sempre et sabia sorprendre.

- El blog de l'Oriol Vaquer: l'espai d'aquest repicatruges tenia la virtut de contenir algunes reflexions sobre política i actualitat plenes de lucidesa. L'última entrada és de l'11 de febrer, fa només dos mesos... tornarà?

- Simplemente Xesco: des de sempre, en Xesco viu amb el seu bloc a la UVI. Funciona per impulsos blocaires. De tant en tant et sorprèn amb una sèrie de posts. Molt recomanable quan es decideix a escriure.

Imatge de http://blog.delaranja.com/wp-content/uploads/blog_or_not1.jpg