Administrar la radicalitat

La tragedia shakespeariana en que sembla viure el Partit Popular un dia sí i un altre també, aquest espectacle, sota el meu punt de vista no és més que el resultat de tota una sèrie de maniobres polítiques efectuades irresponsablement durant els últims anys. I segurament aquest és el preu que es paga quan tries com a companys de viatge a la COPE i al Mundo, i a més d'acompanyar-te, els hi dones permís per a que fixin els rumbs del teu viatge i assentin les bases sobre les que construiràs el teu discurs i els teus missatges.

He parlat d'irresponsabilitat, fonamentalment la d'un Mariano Rajoy que durant quatre anys va construir un partit d'extrems (directament hereu de la pitjor época de l'aznarisme) basat en l'odi, en la negació, en l'insult, en l'intolerància i en els valors més conservadors de la dreta. És com si ara, quan sembla que el líder popular tímidament intenta modificar la línia política del seu partit, es trobi amb forces que per inèrcia l'hi impedeixen. És tal l'impuls d'aquestes forces (que tenen noms i cognoms), que fins i tot se li giren en contra, perque almenys resulta curiós que determinats mitjans de comunicació que fins fa 3 mesos demanaven de forma descarada el vot per en Rajoy, ara es dediquin a voler tallar-li el cap.

I de tot plegat, s'extreu la conclusió de que quan et dediques a alimentar i a fer crèixer un partit amb un ideari radical, arriba un moment en que no pots administrar la radicalitat i aquesta se't gira en contra. El PP prendrà mal en el seu congrés. Només espero que enmig de tot plegat, mentre es dediquen a fer-se mal entre ells mateixos, no ens facin gaire mal a la resta.

Imagen, "Lenin", de http://www.arthistoryclub.com/