Losantos al tribunal

No serveix de res jutjar a en Jiménez Losantos. Independentment de que se li imposi una multa, de que l'alcalde de Madrid tingui raó, de que reconec que l'imatge d'en Losantos assegut davant d'un jutge em reconforta, de que l'expressió del seu rostre era impagable durant la declaració d'en Gallardón... independentment de tot això, crec que el judici no serveix de res.

A més de la publicitat que envolta aquest aconteixement (i que també és publicitat pel propi periodista de la COPE), un cop s'acabi el judici, en Losantos continuarà assegut amb naturalitat davant d'un micròfon, com cada matí. I també, com cada matí, procedirà a continuar proferint tota mena d'injúries i insults contra tothom que s'oposi mínimament a la seva forma de pensar i a la de la seva emisora, la dels bisbes. Tot plegat sense oblidar que no fa gaires dies que aquests bisbes l'hi han renovat el contracte, per molt que algunes veus de la Conferència Episcopal s'hi hagin pronunciat en desacord (i en veu baixa). Uns bisbes que, en canvi, abans de les eleccions i amb la veu ben alta van decidir entrar en campanya i amb uns posicionaments polítics ben clars.

Però sota el meu punt de vista tot això no és el pitjor. El pitjor és que quan en Jiménez Losantos, continui dia rere dia llençant odi desde els estudis de la COPE, milers de persones rebran els seus missatges amb normalitat, entre les quals jo m'incloc. I és que a vegades la normalitat és irònica i desafortunada. Maleïda normalitat.

Imagen de http://www.periodistadigital.com/imgs/20080312/jimenezlosantos.jpg