lunes, julio 21, 2008

Un passeig per l'11è Congrés del PSC

Després d'un cap de setmana marcat totalment pel Congrés del PSC, aixecar-se avui dilluns convida a reflexionar sobre les sensacions que ens deixen aquests dies. El primer que sorprèn del congrés és el desplegament de mitjans, i és que des del primer moment queda clar que això és "més que un Congrés". Potser deu ser pel moment dolç que viu el socialisme a Catalunya, no exempt de reptes importants, però la veritat és que els bons resultats obtinguts en l'últim cicle electoral donen uns aires de tranquilitat que hem de controlar per no caure en la complaença.
El desenvolupament del congrés sorprèn a tots els nivells. A les comissions es succeeixen amb més o menys fortuna els debats entre els ponents i aquells delegats que més s'escarrassen en defensar les seves esmenes. Els passadisos són un reflexe interessant de la Catalunya d'avui, amb constants trobades entre delegats de llocs molt diversos. Jo mateix no deixo de saludar a companys i companyes vinguts d'arreu: Agramunt, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Lleida, Girona, Tordera, Vilafranca del Penedés, Castellbisbal...
Una mica més enllà algun stands, com el de la JSC, el de l'Escola Xavier Soto i de les Xarxes interculturals bullen d'activitat. A aquest últim stand el ministre Corbacho conversa animadament amb un bon grup de companys. Al de la JSC estan aprofitant per mantenir una conversa amb el delegat de més edat del congrés. Si anem una mica més enllà, a l'espai @ els bloggers escriuren les seves cròniques en directe. En successives visites a aquest espai em trobo i saludo al José Antonio Donaire, a l'Enrique Castro i a l'Albert Balada, entre altres. M'alegro molt de veure'ls i conversar amb ells.
Una estona del matí del dissabte l'aprofitem per assistir a l'acte de signatura d'un acord entre el PSC i la JSC, per tal d'incorporar militants d'una organització a l'altra i així poder continuar ampliant horitzons (si mireu el video de l'acte, em veureu al darrere). Després de l'acte, en Montilla es mostra animat i conversa amb alguns de nosaltres. Es preocupa per com ens van les coses per Mataró i em pregunta si soc regidor de l'Ajuntament de Mataró. Intercanviem un parell d'impressions personals i acaba preguntant-me per altres pobles i ciutats del Maresme.
A l'altre extrem del recinte la cafeteria no descansa. Els cafés van i venen. Als jardins del costat els delegats intercanvien impressions i molts d'ells ho fan estirats a la gespa. Alguns ens refugiem a l'ombra d'algun arbre amb unes pastes àrabs i una mica de té, exquisit, que ens estan oferint com a degustació. Molts delegats (sobretot delegades) aprofiten per fer-se tatuatges temporals amb henna. Pel mig de tot plegat, algunes reunions de delegació per tal de donar comptes sobre com s'està desenvolupant el congrés i per repassar objectius. La discreció és fonamental.
Els tres dies de congrés donen per a molt i a poc a poc comencen a sonar els noms que formaran part de l'executiva. Finalment, es van confirmant les notícies. Per part del Maresme, en formen part en Joan Rangel, que hi continua, i s'incorpora la Consol Prados, tot un valor en alça i un magnífic reconeixement a la seva tasca i a la del conjunt del PSC del Maresme. Estem contents.
Ja el diumenge al matí m'arriba la notícia que a nivell personal més m'alegra de tot el cap de setmana, la Jordina Freixanet, companya i amiga de la JSC de Comarques de Lleida, s'incorpora a l'executiva del PSC com a Secretària Nacional. La Jordina és treballadora, incansable, agradable, idealista, amable i molt menys sèria del que pot semblar quan no la coneixes. Veure-la pujar a l'escenari per ocupar un lloc a l'executiva nacional del partit em va posar la peu de gallina pel que representa. Estic segur de que ho farà molt bé i des d'aquest humil espai la felicito una altra vegada (ja la vaig felicitar en persona un parell de vegades ahir al matí).
Durant la cloenda, el discurs de Zapatero diu algunes coses que ens agraden però no ens acaba de donar cap clau important sobre el tema que més ens preocupa en aquests moments: l'acord sobre el finançament. I per tancar definitivament el cap de setmana, en Montilla (que cada dia m'agrada més) fa el discurs que esperem d'ell com a líder dels socialistes catalans i com a President de la Generalitat. Clar en els plantejaments, humil, avisant de que no acceptarem lliçons de catalanisme per part de segons qui, remarcant que defensarem els interessos dels catalans però també la idea d'Espanya plural, i deixant ben clar que rebutjarem un mal acord sobre el finançament. Senzillament magnífic el Primer Secretari, li pesi a qui li pesi.

3 Comments:

Blogger Albert Balada said...

Bon post i gràcies per citar-me, un honor, t'ho ben asseguro.

8:40 p. m., julio 21, 2008  
Blogger JORDina said...

Moltes gràcies Javi! Per les teves tendres i boniques paraules cap a mi i pel teu suport rebut ara i sempre!

Una abraçada ben forta de Lleida!

11:02 p. m., julio 21, 2008  
Blogger Naya said...

Albert,
igualment, és un honor rebre't en aquest espai. I també t'ho ben asseguro. Fins aviat!

Jordina,
des de Mataró, el Maresme, estem molt orgullosos de tenir a una companya i amiga de la JSC de Lleida a la CEN del PSC. Estic segur de que ho faràs molt bé i saps que pots comptar amb tot el nostre suport en aquest repte i en tots els que encara estan per arribar. Tu saps molt bé que el viatge a Ítaca és llarg...

Ara i sempre, una abraçada des d'aquesta terra llunyana situada a 200 Km. de la teva terra... llunyana, però malgrat tot propera. Fins aviat!

4:31 p. m., julio 22, 2008  

Publicar un comentario

<< Home