martes, diciembre 16, 2008

Salsa Bolonyesa

Vivim dies de protesta per part dels estudiants universitaris per culpa de la qüestió de Bolonya. Quan jo era estudiant ja es parlava del tema i, de fet, al març del 2004 vaig viatjar a Madrid convidat pel Col·legi d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya per assistir a un Congrés en el que ja es va parlar de Bolonya.
Sobre aquest tema crec que val la pena deixar ben clares algunes veritats i algunes mentides, que reprodueixo tot seguit (Jordina Freixanet dixit).
Mentides
- Privatització: Bolonya no parla de privatització, res fa pensar que sigui una amenaça per la universitat pública.
- Augment desorbitat del preu de les matrícules: està previst que pugin els preus igual que la inflació més un 1%, el mateix que en els últims anys.
- Degradació dels títols: el nou grau serà de 4 anys igual que la llicenciatura actual, Bolonya no canvia el que l'estudiant ha d'aprendre sinó el com.
- Els graduats en Bolonya cobraran menys que els llicenciats: el nivell formatiu és el mateix, per tant, estan en igualtat de condicions.
- Els màsters són privats: hi ha una oferta també de màsters a preu públic, entre 1.200 i 1.800 euros.
- A Grècia no hi ha Bolonya i els estudis són millors: en l'actualitat Grècia està a la cua de la UE en quant a qualitat dels estudis i recerca. Si el model universitari que hem de copiar és aquest anem malament.

Veritats
- Amb el nou model implantat d'estudis que requereix pràctiques, seminaris i treballs apareixen els següents problemes:
o una càrrega excesiva de treball per als estudiants
o la dificultat de fer compatible el poder treballar i estudiar
o la necessitat de reduir el número d'alumnes per aula i per tant augmentar el de professors
o l'adaptació del personal docent als nous mètodes d'ensenyança
- Una manca de finançament públic per adaptar-se a les noves exigències amenaça la qualitat dels futurs plans d'estudi.
- La implantació de Bolonya encara genera una sèrie d'incògnites i problemes que no queden resolts, com la mala organització entre professors o el fet de que alguns graus necessitin d'un màster per equiparar-se a la llicenciatura.

Si acabem aplicant Bolonya caldrà que:
La Generalitat: augmenti clarament el pressupost destinat a garantir la qualitat de l'educació superior universitària i que estableixi una millora del sistema de beques que permeti, no sols pagar els estudis, sinó que els alumnes no hagin de deixar els estudis per treballar.
La Universitat: haurà de reduir el ràtio d'alumnes per aula per fer pràctiques i seminaris, i per tant, haurà de contractar més personal docent, haurà de crear itineraris de dedicació parcial per a estudiants que treballin o el vulguin realitzar per tal de que no hagin de fer avaluació contínua i aplicar horaris diversificats i de tarda. Haurà de facilitar la combinació d'ensenyaments mixtos, presencials i a distància i la repetició d'assignatures de manera intensiva.
Les facultats: hauran de coordinar als professors per tal de no sobrecarregar els estudiants amb pràctiques i treballs i hauran de fixar uns criteris comuns d'avaluació, de forma que cada professor tingui unes pautes a seguir.

Per tant, Bolonya no és l'autèntic problema, sinó la seva nefasta aplicació provocada per la manca de finançament i la mala organització de les universitats del país. Sigues crític, tingues criteri, informa't, no deixis que et prenguin el pèl.
Per una universitat lliure de mentides i demagògia, defensa una universitat pública, crítica i de qualitat.

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

El vostre portaveu ha fet el ridícul del segle:

El Pais d'avui:
Lo cierto es que Raül Moreno sí solicitó la dimisión de Villalbí ayer por la mañana. Pero horas más tarde, después del revuelo que provocaron sus declaraciones, Moreno recibió un público tirón de orejas por los mayores de su partido. En una nota remitida a este periódico, el dirigente de la JSC se desdecía de su petición

11:58 a. m., diciembre 18, 2008  
Blogger LaURi said...

Al final Javi, no he podido contenerme y he decido hacer una pequeña aportación puesto que estoy directamente vinculada a este tema...

Creo que hay algunas cosas que no has tenido en cuenta como son el caso de:

1. Este proceso repercute negativamente en el rendimiento de la asignatura, puesto que cada una de ellas exige un nivel de dedicación desmesurado. Esto provoca que el nivel de rendimiento sea inferior y los resultados no sean los esperados. Sin ir más lejos, el otro día en clase, un profesor nos comentaba que jamás se había encontrado con resultados tan negativos este año, y que todo se debía a Bolonia. Esto es así, porque años atrás cuando teníamos una asignatura de evaluación continuada le podíamos dedicar todo el tiempo y se obtenían resultados elevados. Hoy día, eso ya no es posible porque no se da abasto.

2. Para aquellas personas que trabajan y estudian, es decir una gran mayoría como es en el caso de mi carrera de segundo ciclo, ya no solo es incompatible por el número de trabajos que se realizan a la semana (aproximadamente 4 entregas por semana de unas 50 páginas cada entrega, y no exagero), sino porque esto hace que también repercuta en tu trabajo. En estos dos años, ya son múltiples las veces que me he ido a dormir a las 3 de la mañana por acabar trabajos, y al día siguiente como rindes en el trabajo????? O las veces que he tenido que saltarme comidas para acabar prácticas.

3. Lejos queda comentar, que todo esto repercute a nivel personal, ya que vives en un mundo reinado por el estrés y el caos, donde no descansas, y tu salud mengua constantemente. Que decir de la poca vida personal que te queda para evadirte del trabajo y de la uni, y poder así desconectar…

Seguro que podría comentar más incoherencias con este plan, pero creo que he destacado los más importantes…jajajajajajaja

Un beso.

1:31 p. m., diciembre 18, 2008  

Publicar un comentario

<< Home