lunes, junio 29, 2009

El Congrés de la Renovació

El passat divendres vam celebrar el III Congrés de la JSC Mataró, en el que vaig deixar la primera secretaria i en el que una nova generació de joves socialistes mataronins va agafar el relleu a l'organització.

No puc amagar que per mi va ser un dia especial, pel fet de despedir-me de la direcció de la meva agrupació local i també per l'il·lusió de veure com noves persones agafen responsabilitats en el sí de la JSC. Mentre tenia lloc el congrés anava pensant en tots els canvis que hem anat afrontant durant els darrers anys, en la quantitat de noves cares que ens acompanyaven (i d'altres que no van poder assistir, però que també han començat a militar amb força en aquest temps) i en el balanç de la feina feta. Una tasca que hem intentat desenvolupar el millor que hem pogut però en la que també ens queda lloc per l'autocrítica i per reconèixer que s'ha fet molt, però que si ens ho proposem, podem fer encara més.

La JSC Mataró és avui una organització millor i més preparada que fa tres anys. La incorporació de nous joves al nostre projecte ha estat constant, i la suma de diferents visions ens ha d'ajudar a configurar un projecte potent. Però això s'ha de demostrar amb fets. Tenim un nou equip al capdavant per fer-ho, format per en Moha, la Graciela, la Irene, la Nina i el David, tots ells excel·lents companys i companyes, als quals els hi desitjo el millor i els hi recordo que em tenen al seu costat per donar un cop de mà en tot el què necessitin.

Vaig voler acabar la meva última intervenció al Congrés amb la lectura d'un poema de León Felipe, "Quiero... sueño", perquè a vegades la política va precisament d'això, de ser capaços de construir somnis que amb feina i esforç, podem acabar convertint en realitat. Molta sort companys, ànims i força!

Imatge de www.facebook.com

5 Comments:

Blogger Glòria said...

Sort pels companys que comencen i felicitats a tu per la feina feta, Javi!

3:50 a. m., julio 01, 2009  
Anonymous Anónimo said...

Vaya... se acabaron las cenas pagadas por el contribuyente pues? Si es que... al final siempre se van los mejores.

Bueno, habra que visitar el blog del nuevo secretario, que supongo que puede ser igual de divertido.

2:56 a. m., julio 06, 2009  
Blogger Naya said...

Glòria,
como siempre y una vez más, muchas gracias.

Anónimo,
en serio? avísame cuándo encuentres una de esas cenas... porque te aseguro que aquí cada uno se ha pagado y se paga lo suyo. Y la próxima vez, puestos a decir una mentira o cualquier otra tontería, almenos no lo hagas de forma anónima, que da muy mala imagen, hombre.

Venga, un abrazo, Sr. Anónimo (o quizás no tan anónimo).

5:52 p. m., julio 06, 2009  
Anonymous Anónimo said...

Expliqueme pues como es posible pagar una cena de partido y muy gustosamente cedere a su verdad.

Sobre lo de anonimo, le recuerdo que es usted quien se expone a la red, no yo. En el preciso momento en el que desee exhibirme por estos lares, se lo hare saber.

Por otra parte, veo que se ha tomado su tiempo en contestarme esta comentario, pero no ha tenido el suficiente para contestarme el que hay varios posts mas abajo. Una lastima, porque ahi si que podria haber dado un ejemplo de sabiduria politica.

2:56 a. m., julio 07, 2009  
Blogger Naya said...

Anónimo,
ya lo he explicado antes. Para pagar una cena de partido, de cumpleaños o de lo que sea, cada uno se puede pagar lo suyo y listos.

Respecto a lo de anónimo, yo me expongo a la red, pero usted se expone a este blog y dado que veo que le gusta participar y que seguramente nos conocemos en persona, bien podría usted hablar a cara descubierta.

Respecto a lo último, me remito a lo dicho antes y le invito a conversarlo a cara descubierta cuándo le apetezca y sin ningún problema. Y una cosa más, no creo que yo pueda darle ejemplos de sabiduría política, pero sí que puedo ser coherente con lo que pienso y lo que creo, y se lo puedo hacer saber respecto a ésta u otras cuestiones.

Un saludo.

11:02 p. m., julio 07, 2009  

Publicar un comentario

<< Home