Tot-terreny

Fa uns dies, un company i amic al presentar-me a una altra persona, deia: "Et presento al Javi Naya, un tot-terreny". La broma, simpàtica, ens fa somriure un moment i ràpidament va passar a no tenir més importància, però la dinàmica amb la que em vinc movent des de fa un temps m'ha fet pensar de nou en aquesta afirmació.

Què vol dir ser un "tot terreny"? O com s'arriba a convertir-se en un? Personalment, sempre he volgut poder viure una mica al meu aire, entenent això com dotar-me de les eines que em permetin poder fer el que jo vulgui en cada moment, però sense deixar de gaudir de tot el què faig. Per exemple, fent una certa retrospectiva en el temps, quan em tocava començar a definir els meus estudis, no tenia gens clar que sigués capaç d'enfrontar-me a una carrera tècnico-científica (en aquell moment jo em veia més "de lletres" que no pas "de números", però ara sé que tot allò era una gran tonteria...) i em vaig acabar inclinant pels estudis d'enginyeria tècnica en certa manera per demostrar-me a mi mateix que si m'ho plantejava seriosament, seria capaç de qualsevol cosa.

A partir d'aquell moment i principalment quan ja em quedava poc per acabar la carrera, vaig començar a obrir portes, a interessar-me per àmbits molt diversos, a voler abarcar-ho tot. Moltes vegades, ho feia de forma una mica autodidacta: recordo que em va tocar posar en marxa la pàgina web de la JSC Mataró i jo era un analfabet en qüestions de disseny web, i ni tan sols tenia PC a casa. Però d'alguna manera ho vaig arribar a fer, i això que en aquella època els blogs encara no estaven a l'ordre del dia, tot era bastant més "artesanal".

Amb la política tot aquest procés de mica en mica es va anar accelerant. La possibilitat de tractar amb un bon grapat de companys i companyes, de colaborar en l'organització de tota mena d'actes i activitats, d'aprofundir en una àmplia diversitat de temes, de conèixer d'aprop la gestió dels problemes del dia a dia... no feia sino que la meva òptica sobre el món que m'envolta s'anés expandint de mica en mica cada vegada més. En certa manera, la política és com una gran biblioteca: és plena d'informació de tota mena i si ens ho proposem, pot enriquir-nos com a persona, ens ajuda a desenvolupar el nostre sentit d'anàlisi crític i hi podem aprendre molt.

Però aquests últims dies, he sentit certa enveja d'aquells i aquelles que en certa manera estan "etiquetats", vull dir que s'dentifiquen ràpidament amb algun àmbit concret o dediquen els seus esforços a alguna qüestió determinada, tant en la seva feina com en el conjunt del seu dia a dia. I m'he preguntat si no paga la pena qüestionar-nos quin és el "nostre" tema. O dit d'una altra manera, tornar a fer-nos aquella pregunta que ens feien quan èrem petits de "què vull ser quan sigui gran?". Diuen que el que molt abarca, poc apreta, i segurament en alguns casos això és cert, però en tot cas és indubtablement més còmode no haver d'abarcar molt.

Al cap i a la fi ser un "tot-terreny" pot arribar a ser entretingut, però potser té tota una sèrie de contrapartides i frustracions que personalment no compensen gaire, com quan no pots arribar a fer tot el que voldries (o hauries de fer). Encara que finalment els hi haig de reconèixer que si el que fa un "tot-terreny" s'assembla una mica a el que jo faig, en el fons és quelcom que m'encanta. Tot i que a vegades, com és natural, també em queixi una mica.

Imatge de http://www.africanidade.com/content_images/5/rali-dakar.jpg