Final feliç...

Ahir a la tarda vam conèixer una molt bona notícia per tots els mataronins i mataronines. En Joan Antoni i en Ramon són innocents i El Corte Inglés podrà venir a Mataró, amb tot l'impuls econòmic i de creació de llocs de treball que suposarà la seva instal·lació a la nostra ciutat.

Fa més o menys un any vaig escriure aquesta entrada al blog. Si em permeten, m'agradaria reescriure un dels paràgrafs de l'escrit que vaig fer aleshores.

L'any passat vaig assistir a un acte ciutadà de suport a en Joan Antoni i a en Ramon. Va ser un acte en que no es va parlar de política, sino de persones, de valors i de sentiments. Hi vaig anar, però no perquè els imputats i jo siguem companys d'afiliació política. Hi vaig anar perquè creia en la seva innocència, com finalment s'ha acabat demostrant, i perquè crec que tota la feina que han fet, la van fer pensant en tots els mataronins i mataronines. Perquè crec que son excel·lents persones, que no es mereixen haver passat (ni les seves famílies tampoc) per tot el que els han fet passar. Si em permeten la llicència, com diria Grouxo Marx però a l'inrevès, ha passat un any d'ençà i encara avui m'agrada formar part de clubs que té membres com ells dos.

Ara per fi sembla que podem començar a parlar de final feliç en tot aquest tema. Encara que quan es parla del què significa treballar per construir i impulsar el futur d'una ciutat, el final encara que sigui feliç, no acaba d'arribar mai i encara queda molta feina per fer. I és que més o menys com diria el gran Joaquín Sabina "a este punto final de los finales aún le siguen dos puntos suspensivos...".

Imatge de capgros.com