Anonimat

Quan es tracta de difondre informació, no hi ha cap medi com Internet per a jugar amb la confidencialitat. És per aquest motiu que molta gent aprofita la xarxa per llençar opinions i comentaris que, en molts casos no tenen una base sólida ni una mínima fiabilitat. En són un bon exemple els comentaris que la gent fa a les notícies del capgròs. Ara bé, estic segur que en una mateixa notícia molts d'aquests comentaris estan fets per les mateixes persones, que únicament es limiten a "canviar-se el nom" i anar llençant opinions. I gràcies a aquesta confidencialitat a vegades s'arriben a dir auténtiques barbaritats. Posaré un exemple.

Recentment hem conegut la notícia de que el president del Gremi d'Hosteleria a dimitit. Capgròs se'n feia ressó fa alguns dies. L'assumpte en questió semblava estar relacionat amb les desavinences entre el president i la junta de l'entitat. No faré una valoració sobre la notícia. Però quan un es posa a mirar els comentaris que s'han anat afegint a la notícia es troba una mica de tot. Atacs al regidor Josep Lluís Martí de CIU, explicacions del propi regidor, contraatacs de vés a saber qui. I aquí arribem al súmmum, quan una tal "Una de més farta que ningú" diu en un comentari que l'Ajuntament de Mataró va posar diners per finançar la "Zona Roja 2005". Increible.

A aquesta persona que s'atreveix a dir això sense cap fonament només li diré que es vergonyòs que faci servir aquesta actitud, ja que la Zona Roja (magnífic espectacle que va servir per a poder construir una escola al Sàhara) va ser organitzada per la Comissió Executiva Nacional de la JSC. Era un acte a nivell de tot Catalunya organitzat per la JSC, no per l'Ajuntament. Si algú no ho té clar, és el seu problema, però que no vulgui veure ombres on només hi ha llum.



Casos com aquests es donen molt sovint a Internet. Atacs a travès de l'anonimat, sense fonament. O suposats rumors i notícies confidencials. Tot aquest tema està molt de moda, sobretot des de que han aparegut els blogs confidencials, que s'encarreguen de destripar els misteris de la política. D'aquests últims en tenim un bon parell d'exemples. Un és el Maresme Confidencial, que va aparèixer fa cosa d'un parell de mesos (molt seguit pels polítics de la comarca) i l'altre es el Tumbuctú, a nivell nacional i que sembla bastant ensanyat en fer mal al govern de la Generalitat, especialment al PSC.

Tot plegat té la seva gràcia i es indubtable que la nostra pròpia curiositat ens empeny a llegir aquests confidencials. Però crec que cal preguntar-se fins a quin punt podem fiar-nos de tot el que trobem escrit a Internet. Sobretot si ningú ho firma. Això comença a assemblar-se a allò de: "Me han dicho que... He escuchado... Se dice que...".

Rumors, rumors, rumors. Qualsevol pot escriure i qualsevol pot inventar-se qualsevol cosa. Moltes vegades més amb la intenció de fer mal políticament que no pas d'informar. Cal tenir criteri i anar amb compte. Coses d'Internet.