Estatut entre bastidors

En plena negociació de l'Estatut i enmig de vents que bufen de tot arreu, el procés avança sense arribar a conèixer clarament quin serà el desenllaç de les multitud de reunions que, des de fa dies, l'executiu central manté amb els diferents integrants del quadripartit català. Ara bé, de mica en mica es van destapant les cartes de la negociació i tots els partits s'estan movent en un escenari que ja sembla estar bastant definit.

Encara que si ho plantejem d'una altra manera, l'escenari en que tocava moure's estava bastant clar des d'un principi, ja que la Constitució fixa els límits del terreny de joc i el govern central ha d'aconseguir encaixar les diferents parts de la proposta catalana en el marc espanyol de manera clara i intentant que el resultat ens deixi satisfets a tots plegats.

Entre els diferents aspectes que defineixen el nou Estatut, cal tenir present quins són realment determinants. I en aquest sentit crec que cal apostar clarament pel sistema de finançament i les competències. Des d'un principi la pròpia reforma de l'Estatut té sentit si serveix per dotar a Catalunya de les eines per afrontar els reptes de futur amb garanties, i això només serà possible si en el Estatut es reflecteixen les reformes per garantir, per exemple, un sistema sanitari adequat i que no sigui deficitari o competències en matèries que no es troben en l'Estatut del 79, com aeroports, noves tecnologies o educació.

La majoria de reptes passen pel punt clau del sistema de finançament, i crec que és sobretot en aquesta part on s'ha d'intentar arribar a acords importants, ja que aquests acords sí que determinaran clarament la capacitat d'autogovern de Catalunya. Cal tenir present, però que el paper del govern de l'Estat en aquest sentit ha de ser sobretot raonable. Crec que el ministre Solbes ens donarà tot el que raonablement, segons les seves capacitats i el seu punt de vista, ens pugui donar, ja que l'actual govern de l'Estat sap perfectament que amb l'actual finançament Catalunya no en té suficient si vol donar resposta a les seves realitats i, per tant, cal un nou sistema que sí en doni. Confio en que els números acabaran sortint i el sistema que s'inclogui en l'Estatut complirà aquestes premisses fonamentals.

Pel que fa al terme nació em sembla que hi han diversos aspectes bastants clarificadors. D'una banda, evidentment Catalunya és una nació. Culturalment som una societat rica i amb elements propis, com la llengua. El missatge és clar i amb tot el rebombori que alguns sectors conservadors han aixecat, crec que la resta d'Espanya ho té clar, que som una nació. Una altra cosa, és que, avui per avui, una part d'Espanya estigui disposada a acceptar això en el nou Estatut. Probablement no i, en aquest cas, potser no s'aconsegueixi recollir aquesta definició de Catalunya en l'Estatut. Però, almenys per a mi, el més important no és que aparegui o no aparegui la paraula nació en l'Estatut, sino que després de tot, hem aconseguit fer arribar el missatge a la resta d'Espanya i això segurament en el futur més o menys proper farà que s'acabi reconeixent el que em sembla evident, i és que Catalunya és una nació.

I pel que fa a l'actitud del Partit Popular em fa l'efecte de que si alguns sectors dels populars catalans, Piqué inclós, no es mantinguessin amb una consciència tan subordinada a la direcció nacional del seu partit, podriem tenir un Estatut millor, entenent millor en el sentit de que seria un Estatut realment de tots i totes.

En definitiva, encara caldrà esperar una mica per veure com acaba la negociació de l'Estatut, però tenint present que almenys sempre hi ha hagut sobre la taula la voluntat d'arribar a acords, espero que quan arribem al final del procès ens en podrem sentir satisfets pels resultats.