Bars i Barri

Fa uns mesos, el restaurant "El Tramvía" tancava les seves portes després de 30 anys de bona cuina. Fa només uns dies, el bar "Boquerón Rojo" abaixava la persiana. I és que el temps passa i la ciutat mai dorm, sempre es troba en procès de canvi.

En un barri com el meu, ple de persones, amb multitud d'històries i vivències, on gairebé sempre et trobes algú pel carrer, una bona part de la seva dinàmica es desenvolupa en els parcs i zones verdes, però també en els comerços, sobretot en els bars. N'hi ha moltíssims i la majoria amb tota una història de molts anys al darrera. Sempre he pensat que si un té ganes de conèixer el barri, primer ha de conèixer els bars del barri. Són gairebé com una institució, o més aviat com un signe d'identitat.

Encara que el carismàtic "Boquerón..." hagi tancat, per sort encara ens queden molts: el "Pájaro Azul", el "Dragón de Oro", el "Liverpool", el "Hnos. Blázquez", el "Villanueva"... i podria seguir i no acabaríem fàcilment.

Ara bé, que ningú es pensi que Cerdanyola només són els seus bars, per sort no és així. Els numerossísims comerços del barri són el millor exemple de la vida d'un barri on els que hi residim podem viure, passejar, anar a comprar, estudiar (des de les escoles bressol fins a l'escola universitària) i a més en molts casos, treballar.

Foto: Parc de Cerdanyola, de Quico Melero