Gairebé un informe de gestió

Demà a la tarda farem el II Congrés de la JSC Mataró, que tancarà una etapa de la nostra organització, servirà per avaluar el camí que hem recorregut durant els últims anys i marcarà la línia a seguir a partir d'ara. Serà un congrés de despedides però també de benvingudes, que ens donarà la oportunitat de començar el recorregut que ens ha de portar a assolir els reptes de futur que ens marquem.

Penso que la etapa que acaba ha sigut molt profitosa, amb una tasca molt exemplar, amb molts èxits. Durant els 27 mesos que ha durat la gestió de la executiva sortint, s'han realitzat un total de 34 actes o activitats de tota mena, sense comptabilitzar totes les tasques complementàries que com a organització política juvenil hem anat desenvolupant, el treball del dia a dia, que en diem.

Ha sigut també el mandat de la comunicació, doncs els mitjans locals i comarcals han fet ressó de la nostra activitat i per primera vegada, hem tingut preséncia a Internet a partir de la creació de la nostra web, com també a través dels weblogs que alguns militants han anat creant-se amb el pas del temps, empentats per la febre blocaire que inunda la nostra ciutat.

Ha sigut un mandat on s'ha treballat en xarxa, amb la resta de la federació de la JSC al Maresme, amb altres federacions, amb els companys de la Comissió Executiva Nacional, amb el PSC quan ha sigut necessari i també amb diverses entitats i associacions de la ciutat.

Hem impulsat projectes i campanyes de tota mena, però sempre al servei dels interessos dels joves treballadors de la nostra ciutat. Sempre pensant en la gent jove i la millora de la societat que ens envolta des de la óptica del progrés i de la justícia social.

La veritat és que avui, mirant cap a enrera, me n'adono de que em fet moltes coses. Moltes més de les que en un principi podia imaginar i si això ha estat possible, ha sigut en bona part gràcies a algunes persones que des d'un principi van tenir molt clar a on volíem arribar en cada moment. No vull personificar en ningú, però permeteu-me una llicéncia. Els amics Xesco i Charly ho han fet possible. El que per a la resta eren només somnis, per a ells eren objectius, treball per a fer.

Ara, a uns altres ens toca continuar amb la seva feina i ni que només sigui per les ganes que hi possarem, sé que no decepcionarem a ningú.