Alguns apunts sobre el Nou Estatut

No sóc precissament cap gran expert en els continguts més específics del Nou Estatut, però sí que soc una persona curiosa, així que he estat donant un cop d'ull més o menys profund al nou text. La idea era buscar alguns dels avenços concrets que incorpora el document que es sotmetrà a referèndum el 18 de Juny.

No sé, però tinc la senssació de que molta gent (alguns partidaris del no i també algun del sí) estan defensant la seva possició sense donar autèntics arguments de pes o sense concretar les millores del document, sino més aviat parlant de trencaments d'Espanya, de falta de reconeixements nacionals de Catalunya o simplement demanant un vot per contrarrestar el que diuen els altres.

Així doncs, passo a enumerar algunes coses interessants que he trobat a l'Estatut. N'hi han moltes més, però aquí només he inclós algunes de les que m'han cridat més l'atenció:

1. Posa al mateix nivell i dona el mateix tractament a les dues llengües oficials de Catalunya, per tant, per a mi posa fi a polèmiques que és poguéssin generar en aquests temes (em ve al cap aquella barbaritat que va dir Rajoy sobre l'ús del castellà a Catalunya), (art. 6.2).
2. Incorpora un article sencer als Drets de les Dones, un tema que no apareix enlloc a l'Estatut del 79, i en aquest mateix sentit també fomenta la igualtat especificant que la llei electoral de Catalunya ha d'establir criteris de paritat entre homes i dones per a l'elaboració de llistes electorals (art. 56.3).
3. Fomenta la participació ciutadana, i estableix mesures en aquest aspecte, per exemple, permet que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin proposar una reforma de l'Estatut vigent mitjançant la pressentació de 300.000 signatures acreditades de ciutadans amb veu i vot. Per tant, és mentida que aquest Estatut ens hipotequi per 25 anys més, ja que a partir d'ara, serà més fàcil iniciar un procés de reforma, o almenys proposar-ho (art. 226.1).
4. Es reconeix la possició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a darrera instància judicial, incrementant les seves competències respecte al text de 1979. És a dir, permetrà que la justícia actuï desde una major proximitat i per tant, probablement desemboqui en que els temes relacionats amb la justícia funcionin amb una major celeritat (art. 95).
5. Dóna competències a la Generalitat en un tema tan important com la immigració, un dels majors reptes que ha d'afrontar Catalunya en l'actualitat. Evidentment a l'Estatut del 79 no hi ha ni rastre d'aquest tema (art. 138).
6. Dóna la competència exclusiva a la Generalitat en matèria d'habitatge. Això inclou, per exemple, les promocions públiques d'habitatges, les inspeccions o les normes sobre habitabilitat. Aquest és un tema molt important per a la gent jove, i jo almenys penso que es pot gestionar millor des de una administració més propera (art. 137).
7. Per primera vegada, parla de les relacions de Catalunya amb la Unió Europea. Per exemple, permet a Catalunya participar directament en les delegacions espanyoles davant les institucions europees (art. 187.1) o gestionar directament els fons europeus destinats a matèries de la seva competència (art 190.1).
8. Desembocarà en un augment real de les inversions de l'Estat a Catalunya en infraestructures, doncs l'Estatut marca que aquestes inversions s'han d'equiparar amb la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat (Disposició addicional sisena).
9. En cap cas és un text no solidari amb la resta d'Espanya, doncs reconeix que la Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb altres comunitats autònomes, a fi de que els serveis d'educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin arribar a nivells similars en el conjunt de l'Estat, això sí, sempre i quan portin a terme un esforç fiscal també similar (art. 208.3).
10. I per acabar aquesta petita mostra, un detall que m'he mirat amb un cert somriure, i és que el Nou Estatut fixa que correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions per les instal·lacions d'infraesructures comunes de telecomunicacions en els edificis (art. 137). Un que és teleco... doncs m'ha fet gràcia.

En fi, això només és un petit recull, podríem trobar moltíssims més exemples, doncs és un text molt ampli i amb punts de gran calat en molts sentits. Però ja seguirem un altre dia, que la campanya només acaba de començar.