Estirat al vestíbul

"Ja està". Bé, la donació de sang ha acabat, m'han tret 450 ml. "Ara una estona amb el braç en alt i per recuperar-te". Em trobo bé, ha sigut ràpid, sense dolor i mentre esperava he comptat els quadres del sostre del saló de plens, 455 en total, si no m'equivoco. L'infermer s'apropa i em diu que em troba molt pàl·lid, jo li dic que normalment sempre estic molt blanc de pell.

Passa una estona més i em diuen que m'aixequi. Continuo trobant-me bé, em poso dempeus i surto de la sala de plens per anar a la de Lleons, on em donaran un petit refrigeri per recuperar forces. Tot just arribo agafo una cadira i un suc de pinya, Quan començo a beure, noto alguna cosa, la vista s'ennuvola. "Em sembla que m'estic marejant". Dit i fet, al cap de 20 segons soc estirat al terra del vestíbul del primer pis de l'Ajuntament, rodejat de gent. No he arribat a caure ni a perdre el coneixement. Ja m'han enlairat les cames i m'estant abanicant, tot i que ara no tinc calor.

M'ho prenc amb humor i ho noten les infermeres, que amb bon humor m'estant atenent després d'una jornada molt llarga. El dia ha sigut rodó, per les 12 lliteres del saló de plens han passat gairebé 200 persones per donar sang, un éxit de concocatòria. I l'últim dels donants que va sortir per la porta de la casa gran, tocant a les deu de la nit, vaig ser jo mateix, això sí, una mica desfallit, no sé si a causa de la calor, de que feia moltes hores que no menjava res, dels nervis, de que era la primera vegada que donava sang o de ves a saber qué.

En qualsevol cas, sempre hi ha una primera vegada, com per a tot. I sé que no serà l'última. Després la Rosa, sempre amable, i la Pili, molt atenta, m'acompanyen a casa en cotxe, calia recuperar forces. Una experiència més.

Imatge de http://www.masdearte.com/imagenes/fotos/Eboetti_tumbado.jpg