Sobre el Govern d'Entesa

Després de l'investidura d'en Montilla com a President i de la posada en marxa del nou govern d'entesa, em semblen oportunes algunes reflexions, donat el moment en que ens trobem.

En primer lloc, crec que s'ha de valorar positivament la rapidesa amb la que s'ha assolit el pacte de govern, cosa que ha permés formar govern amb rapidesa i solvència, evitant que pogués donar la sensació de que el país quedava en "stand-by", sense govern.

Per altra part, es bó que les tres forces d'esquerres hagin assolit aquest acord, doncs servirà per desenvolupar el que els socialistes anomenem la "Catalunya Social", aplicant polítiques d'interés general per a les persones i els problemes reals de la ciutadania en temes concrets i importants: sanitat, habitatge, educació... aquest és, per tant, un govern de tots els catalans i les catalanes, del que se'n beneficiarà la majoria, al contrari del que hauria succeït si s'hagués formalitzat l'anomenat front nacionalista de CiU i ERC, que hauria sigut hereu del victimisme de l'època pujolista i hauria situat el debat identitari en el centre de l'espectre polític.

Queda clar que s'obre un nou horitzó en la política catalana, potser a causa de l'efecte o estil Montilla, que ara molts descobriran i que es caracteritza per la discreció i la garantia de fer funcionar la gestió del govern. Per tant, tindrem un govern amb menys escàndols i sotregades que l'anterior (encara que superar això tampoc era excessivamet complicat).

En el plànol negatiu, sobretot la paritat. El PSC ha complert en l'assignació de les seves conselleries (encara que penso que no hauria estat de més posar una altra dona) però no és pot dir el mateix de la resta de forces pol·lítiques. Alguns haurien de prendre nota, no és pot tenir un discurs i després mirar cap a una altra banda quan s'ha d'aplicar.

I com a insatisfacció personal també he d'afegir el fet de que la Secretaria General de Joventut ha anat a parar a mans d'ERC, que a més l'ha traspasada al Departament d'Acció Social. Entenc perfectament el que significa la política de pactes però francament, a l'hora de negociar hi han determinades àrees que sempre acaben a l'altra banda de la taula. I pel que sembla, joventut n'és una d'aquestes.