Treballar, treballar, treballar

En plena època de precampanya (per a alguns ja es campanya, encara que no es pot demanar el vot) es succeeixen les presentacions de candidatures, programes i propostes a la nostra i a la resta de ciutats del país.

A Mataró, ciutat que compta amb 5 partits representats en el sí del seu consistori, hi concorreran més candidatures que mai (o almenys fins a on arriba la meva memòria i el meu coneixement). Els mataronins tindrem fins a 11 llistes com a opcions per a votar el pròxim 27 de maig, algunes certament sorprenents.

Alguns diran que això és un simptoma de cultura democràtica, d'altres que la proliferació de llistes a les eleccions municipals és fruit d'un cert descontent o desmotivació vers els partits "tradicionals", fruit de la situació política del país en els darrers anys, l'anomenat "oasi català". Potser ambues justificacions tenen part de raó, però em fa l'efecte també que altres d'aquests partits representen opcions merament oportunistes, doncs durant els darrers 4 anys no se n'havia sentit a parlar ni se'ls coneixia activitat qualsevol a la ciutat i, de cop i volta, a poques setmanes de les eleccions, presenten una llista plena de persones que en molts casos, ni tan sols són de Mataró (encara que algun partit "tradicional", com CiU, també presenta un candidat que no viu a Mataró).

Aquestes llistes moltes vegades ni tan sols contenen un projecte al darrera i acaben responent a idees concretes que, en molt casos tenen a veure amb qüestions no exemptes de certa polèmica com l'immigració o el bilingüisme. Qüestions que volen fer servir com a trampolí cap a l'Ajuntament.

Davant d'aquesta sobtada "proliferació democràtica" crec sincerament que cal plantejar les qüestions importants sobre la ciutat. Els ciutadans hem d'exigir coneixement de la ciutat als nostres representants polítics a l'Ajuntament i, per tant, també als candidats i candidates a ser-ho. Els que durant 4 anys no han treballat un projecte de ciutat no han fet els deures i sincerament, crec que no han d'aprovar l'exàmen del 27 de Maig. I que consti que per treballar un projecte de ciutat no cal haver tingut representació a l'Ajuntament.

Si fem l'exercici de contrastar els programes dels partits (alguns ni en tenen d'això) amb les necessitats actuals de la ciutat, podrem extreure les nostres pròpies conclusions i trencar amb el tòpic de que tots els partits són iguals o de que tots faran el mateix.

I en aquest sentit, crec que no hi haurà millor programa que el que presentarà el PSC, ja que com el propi Joan Antoni Baron ha recordat més d'una vegada, el nostre programa no recull promeses electorals, sino que recull compromisos de govern. I és molt diferent fer una promesa que agafar un compromís, amb tot el que això suposa.

Ara, amb el millor candidat, el millor equip i el millor programa, la màquina es troba engrassada i apunt per afrontar la campanya i explicar bé les nostres propostes. I sobretot, la màquina es troba engrassada per afrontar la verdadera campanya, que és la que haurà de començar el dia després de les eleccions, on tocarà guanyar-se la confiança amb el treball diari durant els pròxims 4 anys.

Imatge de capgros.com