sábado, enero 05, 2008

La carta als Reis


Benvolgudes Majestats,
com ja ve sent habitual durant els últims anys, la vostra arribada m'agafa amb sorpresa. Sorpresa per com ha passat de ràpid el temps desde la vostra última visita, per la velocitat amb que s'esvaeix el temps. Però això no vol dir que la vostra rebuda em desperti menys il·lusió. Avui és un dia màgic i aquesta nit ho serà encara més, quan els nens i nenes marxin a dormir amb un somriure als llavis i la felicitat al cor. Felicitat per la vostra visita.
No fa massa temps, jo era un d'aquests nens. Avui no us demanaré joguines ni regals en el sentit més comercial de la paraula, però si em permeteu, malgrat la meva edat (soc jove però el pas del temps cada vegada ens porta més i més preocupacions, poc pròpies d'un nen) em permetré el luxe de demanar alguns desitjos per al nou any. Abans però, també us dic que sé que durant l'any passat segurament no he fet tota la bondat que caldria i que en conseqüència, acceptaré de bon grat el carbó que religiosament em deu correspondre.
Si hi ha un desig que m'agradaria veure convertit en realitat és el de que en aquest any tothom pugui gaudir de la pau. Sé que en els temps que corren això deu sonar a tòpic, però encara em fan tremolar les guerres, les injustícies, els conflictes, les morts d'innocents, la violència i la fam. També voldria que la gent pugui ser una mica més feliç i especialment, aquells i aquelles que tinc i tindré a la vora durant aquest any. Que cadascú trobi la felicitat a la seva manera i que d'aquí a un any, quan ens mirem a la cara, no haguem de trobar rostres malhumorats, vergonyes ni disculpes als ulls de ningú.
I aquest any, no demano més. Amb la quantitat de demandes i de cartes que teniu per atendre, no vull robar més el vostre valuós temps. Confio en que algun patge reial que tingui blog o llegeixi blogs us faci arribar aquesta carta.
Em despedeixo amb afecte i esperant retrobar-nos de nou l'any vinent.