domingo, junio 22, 2008

Filosofia 2.0

Divendres tarda, al PSC reflexionem sobre Política 2.0, i un grapat de bloggers i afins a aquest món ens reunim i debatem sobre les possibilitats i el sentit del què significa el 2.0.
Durant dues hores, els matissos del debat són amplis. Alguns l'enfoquen sobretot en l'ús de les eines: els blocs, el facebook, el twitter... jo, al meu torn, intento centrar l'atenció sobretot en la filosofia, que penso que és la verdadera raó de ser d'allò que debatem.
Explico que en política moltes vegades els debats giren al voltant de les polítiques concretes de qualsevol àmbit però que ara, enlloc de debatre sobre polítiques, ho estem fent sobre la forma d'entendre la política i de la voluntat per transformar-la.
La Política 2.0 ha d'implicar sobretot un impuls de la proximitat i per això hem de reivindicar un llenguatge diferent. Per poder assolir l'objectiu de fer la política més pròxima necessitem aconseguir una política més adaptable, a la que qualsevol es pugui acostar i hi pugui trobar resposta o reflexe dels seus dubtes o preocupacions. Penso que això només serà possible si generem nous espais, en els quals les opinions sobretot vagin en un sentit bottom-up, de la base als òrgans de direcció. Crec que els blocs s'han mostrat com una eina útil en aquest sentit i que encara els podem aprofitar molt més.
No m'oblido d'una altra qüestió fonamental. Si generem nous espais i aconseguim una política més oberta i adaptada a cada persona, forçosament hem d'assumir que la major part de la política ha de succeïr o tenir lloc fora dels partits polítics (Donaire dixit).
I finalment tinc l'impressió de que en general, els que estem més implicats en el món de la política i dels partits polítics, sovint parlem massa de política (sé que això no sona massa bé), però segurament a vegades cal parlar de política sense parlar de política, ja que hi ha altres formes de sentir i transmetre la pròpia política. Aquesta reflexió no és meva, se la vaig sentir fa temps a un politòleg, i almenys a mi em va convèncer.
Finalment, una confessió, m'aburreixen molt els blocs personals que només parlen d'un tema, sigui de política, de futbol, d'art o de gastronomia. Soc dels que penso que "en la variedad está el gusto".
I ja per acabar, a vostés què els hi sembla, com ha de ser o quins elements han de caracteritzar a la Política 2.0?

5 Comments:

Blogger Ave Fenice said...

el amor a la sabiduria, mi hija se llama sophia. tu que amas?

3:23 p. m., junio 23, 2008  
Blogger Rosa Jovani said...

Yo creo que se puede hacer política con tu manera de actuar y con la expresión de tus sentimientos.
Hoy me ha dicho mi hijo una cosa muy coherente sibre las nuevas tecnologías: "Acerca a los que están lejos y aleja a los que están cerca" y creo que es una verdad como un templo.

Así que lo que debemos procurar es acercarnos a los que están lejos sin alejarnos de los que tenemoos cerca, pues es peligroso dejar de lado a los que están a tu vera

4:32 p. m., junio 24, 2008  
Blogger Naya said...

Ave Fenice,
no te entiendo demasiado bien.

Rosa,
por eso mismo, cuándo hablo de Política 2.0 hago referencia a la filosofia y no tanto a las herramientas.

Creo que se trata de cambiar la filosofia a través del uso de las herramientas y en ese camino, hay que intentar no alejarnos de los que tenemos cerca, ya que si eso sucede, podremos considerarlo un fracaso.

Un saludo.

9:30 a. m., junio 26, 2008  
Blogger alberttorracabello said...

*

Doncs tens tota la raó xatín,

Si la política ha de fer un servei a la societat (en tots els àmbits), per què no podem parlar i explicar -al nostre bloc- tot allò que ens ocorre normalment a les nostres vides?

Hi ha blocs que són creats amb fins -únicament polítics- i he de dir que també estan molt bé... però atreuen a un públic massa concret i "posat" en el tema. Per dir-ho clar, serien blocs que només interessen a la gent que ja s'interessa.. pels mateixos.

Imaginar-se que algú totalment desvinculat amb política obri el teu blog i vegi una foto amb el "Monty"... i per postres pugui observar el grup de música que t'agrada... dóna molt joc... i provoca que la valoració global de qui t'observa, en les diferents vessants i temàtiques,.. integri les teves idees i valors d'una manera més fàcil, pràctica i.. sobretot ràpida.

Aquest és un tema força interessant i delicat... Però penso que a l'hora de fer política és millor anar per aquí que trencar-nos el cap en grans fantasmades, que només escolten els que ja van disfressats... ;)

*

Salutacions nanu!!!!

*

11:23 a. m., junio 26, 2008  
Blogger musicbcn said...

Gràcies per citar el meu bloc pel tema de la imatge... Tot i que no és meva... Bon bloc!

5:51 a. m., junio 27, 2008  

Publicar un comentario

<< Home