Debat amb organitzacions juvenils

Dissabte passat vaig tenir l'ocasió de participar en un debat amb diverses organitzacions juvenils convidat per la Plataforma Calella Decideix. A Calella, com a diversos municipis de Catalunya, estan organitzant una consulta sobre l'independència i porten alguns mesos fomentant el debat entre els diversos punts de vista, convidant a parlar tant als partidaris de l'independència de Catalunya com als que no ho som.

El contingut del debat va anar una mica més enllà de la conveniència o no de tenir un estat català propi, i també vam parlar sobre l'implicació dels joves en la política, sobre problemàtiques juvenils, sobre a quina edat s'ha de poder exercir el dret a vot i sobre si s'ha de poder realitzar un referèndum vinculant per decidir si Catalunya ha de ser independent.

A més de mi mateix, a la taula també hi eren en Gerard Figueras de la JNC, l'Eduald Calvo de Maulets i l'Albert Gaspà de les JERC. Al meu parer el debat va ser interessant i va servir per mostrar, en un to cordial i respectuòs, les diferències però també els punts d'acord entre les diferents organitzacions. Com vaig dir durant l'acte, segurament abans de començar tots ja sabíem en què no estàvem d'acord, però precisament durant l'acte vam posar de manifest que entre nosaltres sí existeixen punts d'acord i per tant això vol dir que els polítics hem de dialogar més per buscar i potenciar aquests punts en comú i per poder ser més constructius. En aquest sentit, vull felicitar als membres de la Plataforma per organitzar aquest acte i precisament per propiciar aquest diàleg.

No em dedicaré a explicar fil per randa l'acte sencer, però sí que exposaré breument el contingut del que vaig intentar transmetre amb les meves intervencions.

D'entrada, vaig explicar que molt joves "passen" de la política perquè no creuen que la política parli o es faci càrrec dels seus problemes. La veuen molt llunyana i la consideren poc útil. En aquest sentit, crec que una bona part dels problemes de la política actual no té només el seu origen en la pròpia política, sinò en un sentit més global, són problemes presents al conjunt de la nostra societat. Durant l'acte es va projectar un video en que molts joves parlaven de quines eren les seves preocupacions i la majoria parlava de temes com els seus estudis, el fet de no trobar una feina... però la majoria ho feien des d'una visió bàsicament individualista. Tinc la sensació de que avui en dia els projectes col·lectius, aquells que impliquen treballar pels demès o almenys no fer-ho directament per un mateix, es troben en crisi. I la política és, en essència, un enorme projecte col·lectiu, ja que un no es fica en política per solucionar-se els seus problemes, sinò per solucionar els de la societat.

En aquest sentit, els que dediquem part del nostre temps a fer política, no podem defugir dels tòpics perquè això significaria perdre el contacte real amb la societat i amb el que la gent pensa de nosaltres. Cal apropar més la política als ciutadans, i per fer-ho s'han d'aprofitar tots els mitjans al nostre abast. Les TIC, si se'n fa un bon ús, poden ser un exemple sobretot en la política municipal. Són molts els alcaldes i regidors que les utilitzen raonadament per explicar el què fan i el perquè de les coses que fan. Però al final, les TIC són només una eina que dependrà del tarannà de qui la faci servir. Un altre aspecte important és el fet de sentir-nos millor representats pels nostres càrrecs electes. El debat sobre la Llei Electoral podria servir per millorar aquest aspecte i per apropar més les institucions autonòmiques als ciutadans de Catalunya. I sobretot, en tota aquesta qüestió crec que també cal que tots ens exigim responsabilitat per controlar allò que fan els nostres representants, ja que la democràcia hauria d'implicar quelcom més que el fet d'anar a votar cada quatre anys.

Un altre tema interessant és el del debat sobre l'edat mínima per exercir el dret a vot. Vaig explicar que des del meu punt de vista, el dret a vot ha d'anar lligat a la pròpia majoria d'edat. És a dir, si per exemple als 16 anys la societat considera que som prou madurs com per que se'ns comenci a aplicar un règim jurídic diferent, per poder treballar, per capacitar-nos per conduïr ciclomotors de determinada cilindrada o simplement per donar-nos la responsabilitat de prendre decisions sobre el nostre futur formatiu o laboral, potser també hauríem de plantejar-nos si aquesta hauria de ser l'edat mínima per poder votar. Si més no, crec que hauríem d'obrir aquest debat i potser aquesta també seria una forma d'apropar més a la gent jove a la política i a les institucions democràtiques.

Pel que fa al posicionament sobre la celebració d'un referèndum sobre si Catalunya hauria de ser independent i sobre la necessitat de que Catalunya esdevingui un estat propi, em va tocar ser l'únic participant que m'hi vaig posicionar en contra, argumentant que el cal fer és respectar la realitat social del nostre país i la forma en que aquesta s'expresa a partir del resultat d'unes eleccions. Ho he explicat moltes vegades, però crec que els independentistes, abans de preocupar-se per la convocatòria d'un referèndum, haurien d'intentar guanyar les eleccions al Parlament i conformar una àmplia majoria social. A partir d'aquí, tot és respectable, encara que la meva opció no passa per aquí, sinò per la construcció d'una Espanya plural, social i federal.

Crec que el federalisme és la millor manera d'organitzar l'estat espanyol, ja que des del nostre catalanisme ens permet generar un marc de respecte i fer, juntament amb la resta de ciutadans d'Espanya, un camí plegats en que poguem superar les nostres diferències nacionals, llingüístiques i culturals en un espai democràtic que sobretot en garanteixi allò que considero més important: l'igualtat com a ciutadans.

Vaig acabar la meva darrera intervenció recordant que el federalista no té por al diferent, sinò que busca apropar-se a ell des del respecte i amb la voluntat de construir plegats el futur.

Crec que actes com el de dissabte posen de manifest una cosa que no hauria de ser excepcional, i és que de tant en tant els polítics hauríem de poder seure tranquilament i dialogar de qualsevol tema. Segur que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país ens ho agrairien.