Trobada d'inquiets

Ahir a la tarda em vaig apropar a la 3a trobada d'inquiets Tecnocampus Mataró. Un "inquiet" és una persona de qualsevol àmbit que s'anima a utilitzar i a indagar en l'ús de les noves tecnologies. Precissament gràcies a aquestes persones inquietes, moltes vegades s'aconsegueixen obrir nous camins en l'ús de les tecnologies, fent-les arribar a llocs, persones i cultures que d'altra manera no podrien gaudir-ne. Aquestes persones contribueixen a un veritable progrès fent més humà i amigable el desenvolupament tecnològic.

Entre els inquiets que van explicar la seva experiència podíem trobar una metgessa, un professor, un investigador, un relataire... i així fins a vuit persones. Un dels inquiets d'aquest any era un antic professor de matemàtiques meu, en Manuel Varea, professor (i mestre, que no és el mateix) de l'IES Miquel Biada. En Varea, porta més de 25 anys ensenyant matemàtiques i als anys 80 va començar a produïr els seus propis videos VHS on reproduia les seves classes, de cara a que els seus alumnes dispossesin de un recolzament a l'estudi extra. Els videos van servir per que els alumnes complementéssin la seva formació en mates i som molts els que els hem utilitzat durant aquest temps. Jo, que els he gaudit (a algú li pot semblar increïble que es pugui gaudir amb les matemàtiques) puc assegurar que, en certa manera, si avui estic a punt de ser enginyer, és gràcies a que en un determinat moment de la meva vida, em vaig trobar amb una persona que a través de la seva particular forma d'ensenyar (com per exemple amb aquests videos) em va permetre mirar-me amb un cert carinyo les matemàtiques. A més, en Manuel Varea també és una de les persones que va impulsar el programa de TV Mataró "La Finestra Escolar", fet íntegrament per alumnes d'ESO i Batxillerat.

Una altra de les persones inquietes que ahir van explicar la seva experiència va ser la Roser Loire, una cooperant que durant més de dos anys ha viscut en plena selva amazònica amb una tribu indígena. La seva labor, ha consistit en fer de pont entre la cultura ancestral de la vida al mig de la selva i la societat del coneixement i la informació. Ella explicava com, gràcies a la feina que persones com ella intentaven desenvolupar en ple Amazones, les tribus que hi vivien de mica en mica podien anar pujant al tren del món tecnológic, a pesar de les dificultats econòmiques en molts casos, però també culturals, que els hi anaven sorgint.

També va explicar la seva història en Francesc Sabater Comas, investigador que va formar part d'una expedició d'investigadors catalans al continent antàrtic, amb la intenció de realitzar estudis sobre la seva biodiversitat. Durant aquesta expedició, que va durar uns quants mesos, el grup d'investigadors van decidir crear una pàgina web on explicarien la seva tasca diària i on publicarien les conclusions de la seva recerca. El resultat fou una web que va rebre multitud de visites i on la gent que la visitava podia adreçar-se al grup de científics per tal de fer questions de tota mena, des de preguntes relacionades amb la vida quotidiana a l'Antàrtida, fins a consultes amb gran rigor científic. Tot i ser una web en català, la pàgina va ser llegida a llatinoamèrica, als Estats Units i fins i tot a països del nord d'Europa.

Aquestes són algunes de les històries, però podríem continuar explicant-ne més. La conclusió que es pot treure de tot plegat és que hem de ser inquiets amb el món que ens envolta, que l'ús de les tecnologies ens pot ser útil en aquesta inquietud per ajudar a portar a terme idees o per a resoldre d'una millor manera problemes relacionats amb la vida que ens ha tocat viure.