domingo, noviembre 13, 2005

De cuervos y gaviotas, hasta las pelotas

Hoy estoy bastante cabreado. No creo que sea el único.

Ayer, un buen grupo de fachas (en su mayoría) se manifestaron en Madrid para protestar contra la
nueva ley de educación. Gritaban consignas diciendo que con la nueva ley no se respeta la libertad de enseñanza. Al frente de la marcha, dirigentes y representantes de la Conferencia Episcopal y del Partido Popular.

Estoy harto de escuchar decir a algunos que vivo un país con raíces católicas, en el que la mayoría de la población (un 90%, me han llegado a decir) comparte unos valores católicos fruto de sus creencias religiosas. Yo creo que los valores, fundamentales en cualquier sociedad, no son fruto ni propiedad de ninguna religión.

Sin embargo, sí que es verdad que existen algunos valores que son propiedad de la iglesia, cómo por ejemplo esa clase de valores que dicen que cada año tienen que morir millones de personas en África porque la iglesia no considera que se tenga que utlizar el preservativo, esa clase de valores que dicen que si una mujer es violada, debe tener a la criatura fruto de ese embarazo, porque si aborta está asesinando a un bebé, esa clase de valores que se pusieron de lado de los fascistas durante la Guerra Civil y que contribuyó a la falta de libertades en este país durante muchos años, esa clase de valores que esgrimen para criticar abiertamente a un gobierno elegido democráticamente por los ciudadanos de este país.

A los dirigentes de la Conferencia Episcopal y de la Iglesia (muy especialmente a Rouco por el cariño que le tengo) hay que decirles una cosa: Si quieren subirse a un púlpito y ponerse a hacer política, que se presenten a las elecciones. Y al lado de éstos, a los actuales dirigentes del Partido Popular, que es un partido que cada vez que está en la oposición utiliza todos los medios a su alcance para desgastar sin piedad al gobierno. Que son incapaces de consensuar nada con nadie, ni siquiera políticas de estado como el terrorismo o la educación. Que se muestran intransigentes y todo su discurso (muchas veces con argumentos absurdos) se basa en el ataque frontal al gobierno.

Desde que perdió las elecciones, el Partido Popular ha estado buscando la guerra de Irak del ejecutivo de Zapatero. Y han decidido que la guerra de Irak va a ser la reforma del Estatut. Yo lo tengo claro, creo que a los hombres de Rajoy les importa dos berenjenas el Estatut. Lo único que les importa es volver al poder a costa de lo que sea. Y lo peor es que gracias a su discurso estan consiguiendo que en los últimos meses vuelva a asentarse la idea de las dos Españas. Parece mentira que no se den cuenta de lo peligroso e irresponsable que resulta todo esto. Demuestan tener muy poca memoria histórica.

Sin embargo, espero que sus argumentos no les den resultado y que las personas normales, cómo gente razonable, sepan ver la enorme mentira en que se han convertido ambos, cuervos y gaviotas.

De cuervos y gaviotas, hasta las pelotas.

9 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Javier,
no et coneixia aquesta "vena" de caràcter!.
Has escrit el que sento.

5:54 p. m., noviembre 13, 2005  
Anonymous Anónimo said...

Tothom qui està en contra del govern és un feixista, no? Aquesta és la política del PSOE. Tres manifestacions multitudinàries contra intents del govern per regular la convivència a la seva conveniència.

Ahir el poble espanyol vam demostrar que l'educació és un tema que ens importa, i que no volem que el nostre sistema educatiu segueixi a la cua d'Europa.

La Llei de qualitat del PP, promovia la cultura de l'esforç i donava més llibertat; la del PSOE segueix incentivant la promoció automàtica.

Segons les enquestes, els espanyols opinen cada cop més que aquell polític que aposta per la convivència i per els espanyols independentment d'on siguin és Mariano Rajoy. Confio que a l'any 2008 seguim opinant el mateix.

7:02 p. m., noviembre 13, 2005  
Blogger Javi said...

Xavier Martín,

jo no he dit que tohom que estigui en contra del govern sigui un feixista, per exemple, l'altre dia es van manifestar els sindicats d'estudiants i aquests no tenen ni un pél de feixistes.

S'ha intentat fer una llei que es trobi a mig camí del que diferents sectors demanarien. No és una llei perfecta. I s'accepten les crítiques constructives, clar que sí.

Diguis el que diguis, i deixant de banda l'assumpte concret de la llei d'Educació (que evidentment és opinable)en tota la resta de coses que he dit em sembla que tinc la raó.

I el que está fent la Conferència Episcopal no té nom. Ja ho he dit, si volen manar en política, que es presentin i guanyin democràticament les eleccions.

Gràcies per participar al blog, amic de dretes, sempre és un plaer contrastar opinions.

7:16 p. m., noviembre 13, 2005  
Blogger Xavi Martín said...

Jo també trobo que està molt bé contrastar opinions i els blogs són una bona opció per a polítics en àmbit local, militants, o simplement per a persones independents que vulguin donar el seu punt de vista de les coses.

Respecte a la Llei, crec que seria essencial reduir el fracàs escolar i premiar l'esforç seria una de les mesures a tenir en compte.

Us emplaço a visitar el meu blog que estarà obert en pocs dies.

7:55 p. m., noviembre 13, 2005  
Blogger Oriol Vaquer said...

Javi, completament d'acord amb tu.

L'Esglesia defensa aquesta "llibertat d'elecció" per tal que no se li retirin els concerts que tenen les escoles de les diverses ordres religoses. Com sempre, l'únic que l'interessa a l'Esglesia és tenir diners, tenir poder terrenal.
Que es dediquin a salvar les ànimes de la gent que vulgui que se li salvin, o sigui, d'aquells que voluntariament vagin a missa i a la catequesi.

El poder celestial a l'Esglesia, el podr terrenal pels polítics i la ciutadania.

Salut i República

8:33 p. m., noviembre 13, 2005  
Blogger Ramon Bassas said...

En fi, jo, que d'aquests temes en sé una mica, us he de dir que ni tota l'Església és això (en fi, ni els bisbes catalans ni el president de la Conferència Episcopal hi eren ...i jo tampoc) ni que el que diuen aquests té res a veure amb els valors cristians.

Dit això, crec que cal dir tres coses més.

1. El dret de manifestació (al que han agafat carinyo, caram, tant que va costar a l'esquerra d'aconseguir-lo) i a la discrepància és perfectament practicable (dins la Llei) per tothom que vulgui, sigui bisbe, sindicalsta, estudiant, funcionari o puta.

2. Cal dir que els arguments que utilitzen els seus convocants són senzillament mentida: la nova Llei garanteix l'ensenyament de la religió i les escoles concertades, en el marc del mandat constitucional i dels acords amb la Santa Seu.

3. Crec que, per tant, caldria centrar el debat en la Llei, sense fer-li dir el que no diu, i, especialment, aportant sentit comú per al diàleg amb tothom. En fi, no caure a la provocació ni pensar que, com diu l'Oriol, l'Església no té res a dir en coses terrenals. Tothom que trepitja la terra hi té coses a dir.

1:24 a. m., noviembre 14, 2005  
Blogger Javi said...

Ramon,
estic d'acord en qué tota l'esglèsia no es això, faltaria més! pobres cristians si tota l'esglèsia fos així!

Però si el president de la Conferència Episcopal no és d'aquests, perquè la COPE s'està convertint cada dia més en un altaveu d'odi? Perquè sembla que a l'esglèsia espanyola només tenen veu els ultraconservadors Rouco i Cañizares? No té veu en Ricardo Blázquez? No sap veure que tot plegat només perjudica a l'esglèsia i a l'institució que ell presideix?

D'altra banda, en certa manera em reconforta veure als bisbes manifestant-se al carrer. Com algú ja va dir fa alguns mesos:
"Señores Obispos, bienvenidos a la puta calle".

El que em molesta és, per exemple, que els motius que impulsaven la manifestació de dissabte són mentida. I mentir és pecat. I aquí s'està mentint conscientment a moltíssima gent.
Jo no sóc una persona religiosa, però crec que els bisbes sí, i per tant, ells són els primers que haurien de ser conscients de que sí continuen fent coses d'aquestes, segurament no acabaran al cel, sinó en un altre lloc més calentet.

Dit tot això, només acabaré dient que estic d'acord en que s'hauria de centrar el debat en la llei... però hi han dies en que un acaba una mica "harto de todo".

10:20 a. m., noviembre 14, 2005  
Blogger Ramon Bassas said...

Javi,

Bé, ja ho entenc. Només algunes cosetes més. En primer lloc, Blázquez presideix la CEE (per cert, un dels seus antics col·laboradors és regidor del PSE) i no l'Església espanyola.

En segon lloc, no els fan servir gaire, però els bisbes també tenen collons, i sembla que els tenen ben agafadets amb el tema de Jiménez Losantos i la Cope. Però vaja, tens raó que els hauria de caure la cara de vergonya.

I en tercer lloc, no hi ha res que m'agradi més que compartir taula (o Església, o partit, o la vida...) amb persones que tenen algun pecat. És l'única raó que trobo -ara per ara- per no demanar l'excomunicació del "Rouco y sus hermanos"...

12:55 a. m., noviembre 15, 2005  
Blogger Oriol Vaquer said...

El meu comentari era una reducció a l'absurd.

Per descomptat que tenen dret a opinar, només faltaria. Però hi ha coses que trobo que no tenen relació amb la seva fe.

Salut i República

10:43 p. m., noviembre 15, 2005  

Publicar un comentario

<< Home