El Sí avança

Avui, que és dilluns de festa i de fira, almenys per als mataronins i per a les mataronines, la campanya estatutària no s'atura. Encara que portem poquets dies de campanya, hi ha algunes qüestions que crec que es van clarificant una mica.

En primer lloc, i ho dic sense cap mena de complexe, tinc la sana percepció de que el Sí a l'Estatut avança amb fermesa. I no ho dic gratuïtament. L'enquesta d'ahir a La Vanguardia ho confirma, però més enllà de dades, tinc aquesta sensació sobretot pel fet de que fent campanya durant aquests dies i parlant amb la gent, et trobes més ciutadans partidaris del Nou Estatut que no pas votants decidits de la opció del No. Naturalment, també trobes gent indecisa, que encara no sap quina serà la seva opció i que amb sana educació et pregunta pel nou text.

Per altra part, fent campanya al carrer tens la percepció de que entre la gent hi han idees molt clares, de que saben molt bé el que volen i amb conscienciació real de que els catalans i catalanes (més que Catalunya, en general) necessitem aquest Nou Estatut. També te n'adones de que a la gent li ha cansat una mica les formes en alguns moments clau de les negociacions de l'Estatut, però fins i tot en això he trobat bastant gent que reconeix que el PSC és el partit que més esforços ha possat a sobre de la taula per aconseguir els acord que permetés arribar al nou text.

En qualsevol cas, i amb la prudència que dona el fet de que queda molta campanya per endavant, sembla que ni ERC ni el PP estan aconseguint fer arribar el seus missatges als ciutadans que queden més enllà dels seus votants habituals. De fet, crec que ERC ni tan sols això, doncs m'he trobat a algun votant seu que reconeix la necessitat del Nou Estatut i que del·lata sense complexes que el seu vot serà positiu, desmarcant-se de la opció que defensa el seu partit.

Per cert, en aquests dies de campanya m'he assabentat que Carod Rovira i Ángel Acebes vindran a Mataró a fer campanya pel No, casualment el mateix dia. Casualitat? segur que sí, però no deixa de fer-me una mica de gràcia.