Manifest per la forma de ser

Per viure al meu aire envoltat de les persones que mereixen la pena, sent feliç si es pot i afrontant amb compostura els moments durs quan vinguin. A favor de decidir per un mateix quins camins porten al lloc on em vingui de gust arribar, i agafant el rumb que s'hagi d'agafar a cada instant, però sent sempre conseqüent amb les meves idees i amb la meva forma de fer.

Per poder compartir el que em doni la gana amb qui en doni la gana i si cal, discutir amb els amics perquè precissament són amics, però també per prendre'm una cervesa amb els que no són amics i parlar una estona, que sempre és bó intercanviar experiències. Per estar d'acord i a vegades en desacord, sempre desde el respecte, evidentment.

Per envoltar-se d'idees i de persones que mereixen la pena, per poder aprendre d'ells i d'elles, sent capaç de valorar com ningú els seus exemples, tenir memòria i no oblidar. No oblidar per no repetir errors i poder caminar cap a endavant amb vissió de futur i ganes de millorar, sobretot en els petits detalls, en les petites coses, que són les que més sentit donen a tot plegat.

Per tenir molt clar que els problemes difícils no tenen solucions simples i que els anàlisis simplistes no porten a cap lloc, que les solucions passen per fer esforços i tenir en compte molts punts de vista. Saber que sempre és guanya més a base de col·laboracions que caminant sol i que els missatges possitius, almenys per a mi, tenen més valor que els negatius.

Per contemplar que les formes poden ser tan importants com el fons de la qüestió. I que a vegades la raó es pot perdre per qüestions d'aquesta mena.

Per tenir sentit crític i sentit comú, una combinació de les dues coses que doni origen a alguna cosa més. Que tot plegat sigui indefinible però interessant, emocionant i emotiu a la vegada.

Per enamorar-me quan jo vulgui i no haver de pensar en el que un fa i diu, simplement fer i dir sense plantejar cada pas que dono (o que no em decideixo a donar), deixant-me portar pel que em digui el cor i no el cap, per pur instint, tenint molt clar sempre on vull estar i amb qui. Però que sigui amb qui sigui, com a mínim que em faci sentir bé, o almenys que em faci sentir alguna cosa. Despertar-se cada matí pensant en algú que et faci venir les ganes d'aixecar-te.

Per ser com s'hagi de ser i simplement ser, jo a la meva manera i els demés a la seva. Però sobretot ser, que no és poca cosa.

Imatge de http://www.ccb.pt/ccb/filepath/sombra%20pernas%202.jpg