Sopar-Debat

Ahir vaig anar a un sopar-debat amb el periodista de TV de Catalunya, Esteve Soler, que havia sigut corresponsal de guerra a Palestina i a l'Iraq. Com la blogosfera ja diu, va ser molt interessant, tant durant el sopar en sí mateix com per la xerrada del periodista, que va explicar un bon grapat d'experiències personals viscudes a les zones de conflicte.

Durant el debat posterior es van dir i es van parlar moltes coses, desde preguntes motivades per la simple curiositat (curiositat que comparteixo) per conèixer el poble i la cultura àrabs, o la manera de viure de la gent a l'Iraq i a Palestina, fins a reflexions al voltant del paper jugat per la ONU en aquests contextes o el plantejar un debat a nivell europeu per enfortir el paper de la pol·lítica exterior europea, cosa que implicaria fer-nos conscienciar de la necessitat de crear un exèrcit europeu, per tal de poder exercir de contrapés a l'agresiva pol·lítica de les administracions nord-americanes.

Una de les sensacions que em queda després de tot plegat és que en els països occidentals la majoria de la societat viu (vivim) tan preocupada per poder-se resoldre el dia a dia, que acaba deixant de banda certes qüestions. I en part per culpa d'això, hem viscut una situació tan vergonyosa com la de l'Iraq, on alguns es van inventar una sèrie de mentides (com s'ha anat veient) per justificar una guerra i després de tot, sembla que aquí no hagi passat res i gairebé ningú s'escandalitzi.

Sembla que una part d'aquesta tragèdia es troba en la indiferència i en que tristament ens haguem acostumat a viure amb situacions com les de l'Iraq i Palestina, on dia sí i dia també, passen les coses que passen amb una certa normalitat. Maleïda normalitat.

Imatge de http://www.vallesnet.org/munides/