Personatges que marquen

M'arriba des del blog de la Maria, un meme, després de que fa alguns mesos jo li enviés uns quants. Fa poc que s'ha apuntat al carro blogaire i li ha faltat temps per prendre l'iniciativa, crear i llençar un repte al món dels blogs, trencant d'aquesta manera l'anomenat "any sense blogs" que va proclamar en Donaire a principis del 2007.

Aquesta vegada el repte consisteix en esmentar els 3 personatges que més ens hagin marcat d'alguna manera especial. No em resulta gens fàcil trobar la resposta i no sé si serà per falta de referents (diria que no) o per tenir la ment una mica atrafegada. I a més, em resulta molt difícil trobar-ne només 3, de fet, és bastant possible que si demà tornés a reescriure aquest post, em sortissin 3 de diferents. En qualsevol cas, després de pensar durant una estona, aquí teniu els resultats:

• Humphrey Bogart: o millor dit "Rick" a la pel·lícula Casablanca. Perque aquest és el Bogart que d'alguna manera em marca. Un tipus que sense ser-ho, en el fons és un perdedor. Que pot guanyar i prefereix perdre en favor d'algú altre, com a mi mateix em passa alguna vegada. I que no li agrada fer el paper de dolent, encara que a vegades així ho vulgui i de fet ho aconsegueixi. De rostre immutable i mirada dura, genial sense voler, hi ha quelcom magnífic en l'imatge de Humphrey Bogart assegut a les fosques, al seu cafè, amb un got al davant, mentre pensa en ella...

• Freddie Mercury: encara que va morir quan jo era molt jove (encara m'enrecordo, va ser el 24 de novembre del 1991, ell tenia 41 anys), la seva música m'ha acompanyat des de sempre. De tots els discos que jo escoltava a casa dels meus oncles, els de Queen eren els que més m'agradaven i em sorprenien, una vegada i una altra. Les sensacions que transmeten amb cançons com "Friends will be friends", "Who wants to live forever", "The show must go on" o "Bohemian Rhapsody" són incomparables, encara que "One year of love" és la meva favorita. La seva imatge al costat de Montserrat Caballé interpretant "Barcelona" emociona a tots els que recordem aquell any olímpic. Un autèntic fòra de sèrie.


• Thomas Edward Lawrence: ja ho he dit algunes vegades en aquest blog, però potser la figura històrica que més he admirat és la de Lawrence d'Aràbia. Un personatge controvers que simbolitza la capacitat de lluitar per adaptar-se als canvis i a les circumstàncies adverses en un territori desconegut. D'ell, en Winston Churchill va dir "El considero un dels homes més grans dels nostres temps. No hi ha un altre com ell. El seu nom perviurà en les lletres angleses; serà recordat als anals de la guerra; viurà en les llegendes d'Aràbia". Rellegir les pàgines dels seus set pilars de la sabiduria fa venir a l'imaginació la majestuositat del desert i la fascinació per un horitzó infinit que mai acaba d'arribar.

Observant el resultat del meme, me n'adono de que tots tres personatges van morir prematurament, un de càncer, un de SIDA i l'altre d'un accident de trànsit. Pura casualitat. No sé si els que em coneixen més haurien escollit aquests referents per a mi. De ben segur que podríem trobar-ne alguns altres. I ara toca passar la pilota del meme a:

- Joana Torres, perquè un meme que no vingui d'ella o vagi cap a ella, no és el mateix.

- Glòria Figuerola, perquè em fa l'efecte que això dels memes li fa certa gràcia.

- Víctor Martínez, perquè incobustiblement, és el meu company de fatigues.

- Ana M. Barrera, perquè porta poc temps en el món dels blogs i crec que encara no ha fet cap meme.

- Rosa Herrero, perquè és encara més nova en la blogsfera, de fet, el seu és el darrer blog que he enllaçat.