El Montanyà

Un cap de setmana en que conflueixen el paisatge del Montseny, la despreocupació, les estones per descansar, la remor de les aigües termals, el sol que entra per la finestra i el fred de les nits als carrers de Vic, les mirades de complicitat i uns somriures infinits que no s'esvaeixen ni amb la foscor, sumat al fet de que les casualitats vulguin regalar-te una hora de més, tot plegat només pot formar part d'un cap de setmana gairebé de somni.

Vaig sortir de Mataró el divendres mentre començava a fer-se de nit i no hi vaig tornar fins ahir a la tarda. I amb l'espectacle que ahir oferia el cel blau i el sol de Mataró, no em van envair els dubtes ni un moment i només arribar a la meva ciutat, vaig enfilar cap al mar, sense ni tan sols passar per casa, per gaudir de la brisa i els vents que transporten les sals i les olors del mar. Entre la sortida de divendres i l'arribada marinera d'ahir, vam fer un munt de quilòmetres, una vegada més.

I després de gastar tanta benzina, deixant enrere el camp de Tarragona, els boscos del Montseny i la plana de Vic, amb cada quilòmetre que avançava m'aferrava a la idea i al convenciment de que per molt llarg que sigui el trajecte, amb sol o pluja, si les condicions s'assemblen una mica a les d'aquest cap de setmana, segur que aniria a qualsevol lloc.