30 anys de JSC

Avui, sense pensar-hi, he vist que feies 30 anys. Hi he rumiat. He donat voltes a quantes hores m'he passat pensant en tu i quantes hores t'he dedicat. I en quantes hores em queden per dedicar-te. I en que per moltes hores que et dediqui, sempre em deixes algun detall pendent o alguna tasca per fer, en que per molt esforç que inverteixi en tu, sempre ets com un gran enigma del que sempre queda alguna part per resoldre, algun racó per descobrir. També avui t'he dedicat unes quantes hores.

Encara em sorprén la forma en que ens vam trobar, i encara em sorprén més la forma en que et vas ficar al meu cap. I com des d'aleshores allà hi continues, donant voltes, treient-me la son i de tant en tant donant-me alguna petita alegria. Penso també en quanta gent i en quant llocs m'has fet conèixer i en com m'has fet crèixer, en els bons i mals moments que hem passat junts, a vegades en companyia d'algú més i a vegades a soles. Definitivament, formes part de la meva vida.

Alguna vegada, algú va dir que eres important perquè gràcies a tu els joves socialistes tenien l'oportunitat de disposar d'un lloc on autogestionar-se i poder dirigir, on puguin ser capaços de donar alternatives als seus problemes sense la supervisió teòrica de ningú. Ho va dir Xavier soto i penso que continua sent veritat, tenia raó i avui la continuaria tenint.

Avui fas 30 anys, continues donant-me mals de cap. I espero que no deixis de fer-ho. Moltes felicitats, Joventut Socialista de Catalunya.