Estimades Majestats

Una vegada més, m'adreço a vosaltres davant de l'arribada de la nit més màgica de l'any. Com en altres ocasions la vostra arribada m'agafa amb sorpresa, i a corre cuita em veig redactant aquestes línies amb l'esperança de que us arribin amb temps suficient per poder atendre els meus húmils desitjos.

Sé que durant l'any no m'he comportat suficientment bé i que per tant, segur que aquesta vegada em correspondrà una bona quantitat de carbó (que acceptaré de bona gana), però també crec que en tot moment, durant els darrers dotze mesos, he sigut honest amb les persones que em rodejaven. I soc conscient de que això no em salva però almenys en part, sí que em serveix de consol.

Aquest any, el meu únic desig és que aquesta nit passeu per Gaza i per tots aquells racons del món sencer on els nens i nenes pateixen. Ells us necessiten més que mai. Necessiten que la vostra màgia els faci oblidar l'horror permanent en que viuen. Necessiten una mica d'il·lusió que els faci tornar a somriure. El món és tremendament injust, i ni les bombes ni les explosions haurien d'esborrar mai el somriure d'un infant.

No us entretindré més, doncs soc conscient de la gran quantitat de cartes i peticions que heu d'atendre. Per tant, amb la voluntat de tornar a retrobar-nos i amb l'esperança de que algun dels vostres patges tingui blog i us faci arribar aquesta carta, em despedeixo amb afecte, fins l'any vinent.

Imatge de http://static.guim.co.uk/