Dos detalls de política local

Torno a escriure al blog, després de gairebé dues setmanes de silenci. Un silenci no volgut ni buscat, sinò més aviat "trobat" per casualitat, i que ha servit per descansar una mica d'aquesta peculiar finestra oberta al món i a la curiositat. Malgrat tot, durant aquestes "vacances blocaires" he continuat fent petites tonteries amb el Facebook i he revisat puntualment les actualitzacions dels meus blocs de referència, aquells que llegeixo cada dia abans d'anar a dormir.

Amb tot, per molt que un vulgui posar una pausa a la seva activitat blocaire, el ritme de cada dia no s'atura i constantment sorgeixen temes que donarien per seure davant el teclat i posar-nos a escriure. Hi ha un parell de qüestions que durant aquest parell de setmanes m'han anat voltant pel cap, en clau de política local.

D'una banda, en quant a política local a la meva ciutat, respecte a l'actuació del regidor Ferrando, del Partit Popular, que aprofitant-se del seu càrrec a l'Ajuntament vulnera dades de caràcter personal i es dedica a enviar cartes a ciutadans que han estat esborrats del padró municipal, per tal d'oferir els seus serveis i els del seu grup municipal. És greu que un regidor actuï d'aquesta manera, saltant-se la Llei Orgànica de Protecció de Dades i per mi aquesta qüestió demostra una gran veritat, i és que sota aquesta forma de procedir s'amaga una voluntat clarísima de treure rèdits electorals. I això no hauria de situar-se mai per sobre del respecte als drets dels ciutadans de Mataró.

Però tot plegat això no és més que un episodi més de l'història rocambolesca en que viu capficat el Partit Popular a la meva ciutat, amb una claríssima lluita pel poder i el control de la direcció del partit, en la que el grup municipal del PP camina cap a un costat i la secció local del partit cap a una altra. I això també demostra la manca d'encert d'en Paulí Mojedano a l'hora de configurar el seu equip a les darreres eleccions, doncs el regidor Ferrando (que també va ser membre de la Falange als anys setanta) va ser el seu número dos, una aposta personal del propi cap de files dels populars.

D'altra banda i continuant amb qüestions de política a nivell local, però a molts quilòmetres de distància, la setmana passada va ser la del canvi a l'alcaldia d'Alfarràs, on el jove company Kleber Esteve ha deixat de ser l'alcalde del seu poble després de la presentació d'una moció de censura conjunta entre CiU i ERC. Una moció de censura que també ens ha fet pensar una mica, ja que ha permès retornar l'alcaldia a l'antic alcalde convergent i que ha comptat amb la complicitat de l'únic regidor d'ERC, que fins ara havia format part de l'equip de govern i que en contra del que havia votat l'assemblea local del seu partit, va decidir unilateralment sumar-se a la mateixa.

Això ens dona una mostra més de que la política a nivell local, sobretot als pobles, pot arribar a esdevenir molt complicada, sobretot quan els teus companys de viatge estan més interessats en buscar el seu benefici (qui sap el que li hauran promès a aquest regidor d'ERC), que el benefici del conjunt dels ciutadans.

En definitiva, són dues mostres, dos exemples de la singularitat que a vegades té la política a nivell local. I són també dos exemples en que trobem a dos regidors (el del PP a Mataró i el d'ERC a Alfarràs) que han demostrat no tenir el nivell ni la capacitat ni la voluntat de servei públic necessària per donar resposta als ciutadans. Uns ciutadans que es mereixen polítics que actuïn amb més responsabilitat.

Imatge de http://www.capgros.com/img/20071031101228.jpg