Finançament

Després d'haver-ne sentit tant a parlar i de, segurament, tot el que encara sentirem sobre l'acord del finançament, els proposo que ens prenem el tema amb calma. Donem-li voltes a algunes reflexions al voltant del tema.

Fa alguns mesos això semblava un culebrot interminable que no podia acabar gens bé. Els partits de l'oposició havien decidit que fos quin fos el desenllaç, utilitzarien el tema com a arma electoral per a desestabilitzar el govern de Catalunya. CiU va prendre la decissió de no donar per bó cap possible acord, dient que el que Catalunya aconsegueix amb aquest finançament resulta insuficient. D'altra banda, els mitjans afins al PP (l'anomenada "caverna mediàtica") parlen de l'insolidaritat catalana i probablement no trigaran gaire a parlar també de l'Espanya que es trenca per culpa d'aquest acord. Dues visions ben diferents i contraposades per part de dos partits de dretes que, en canvi, quan poden s'acostumen a entendre molt bé.

Per altra part, ara també sembla el moment per reconèixer al President Montilla i al Conseller Castells la bona tasca feta en quant al conjunt de la negociació. Ho dic perquè potser molta gent no hi confiava gaire, però sembla que la fermesa del President i l'habilitat del Conseller finalment han donat els seus fruits. I crec que els dos polítics ens han donat una lliçó de credibilitat. A hores d'ara pocs serien capaços de creure que Antoni Castells, aquell socialista català del que van parlar molts mitjans quan es va mostrar favorable a que el PSC tingués grup propi al Congrés dels Diputats, pogués acceptar un acord que no fos realment positiu per Catalunya.

I pel que fa a l'acord, ja tindrem temps d'anar-lo coneixent en profunditat. Però hi ha una dada que ens pot servir de termòmetre: l'acord pel finançament autonòmic al qual van arribar Artur Mas i Aznar al 2002, va representar un increment de 210 milions d'€ per Catalunya. L'actual acord sembla que ens pot suposar un increment de 3855 milions d'€, és a dir, gairebé 19 vegades més que l'anterior acord. Respecte a això, a un li dona la sensació de que si el President de la Generalitat hagués sigut nacionalista i de nom Artur Mas, no hauríem pogut arribar a un acord com aquest, ja que sembla que a aquell li preocupen més les fotos que no pas les polítiques que necessita el país.

En fi, recorden aquell eslògan de "Fets, no paraules"? és el que m'ha vingut al cap quan ahir vaig conèixer la notícia. I a vostès, què els hi sembla tot plegat?

Imatge de http://www.directe.cat