Festa a Arenys de Munt

L'altre dia, a Arenys de Munt, s'hi va celebrar una festa. Perquè va ser precisament això i no una consulta, ni un referèndum, ni una declaració d'independència el que va tenir-hi lloc l'altre dia. Va ser una festa moguda i molt animada, a la que un grapat de gent vinguda d'arreu de Catalunya s'hi va voler apuntar. Alguns ho van fer per oportunisme, per deixar-se veure o per no quedar-se fora del moment mediàtic, però la gran majoria s'hi va apropar per convicció i per poder compartir una sensació d'eufòria colectiva.

La festa també va comptar amb alguns convidats d'excepció, ni més ni menys que amb un grup de feixistes manifestants de la Falange, que van ser els encarregats de posar el toc exòtic (impagables les camises blaves) i que estic convençut de que també van contribuir en bona part a l'èxit de la festa de diumenge. Com també crec que hi van contribuir enormement els mitjans de comunicació, que es van encarregar de fer una campanya publicitària extraordinària durant les setmanes prèvies a la festa i que van aconseguir que allò que en principi era una simple enquesta per fer una pregunta als veïns i veïnes d'un poble del Maresme, a alguns els acabés semblant la quasi-entrada en vigor de l'independència de Catalunya.

Tot això ho dic des d'un profund respecte pels sentiments dels assistents a aquesta festassa, encara que aquesta no era la meva festa. Però tampoc em malinterpretin: a mi les banderes per sí mateixes, no m'entusiasmen gaire ni m'esperonen especialment.

Als organitzadors d'aquesta festa els tinc que reconèixer que, a partir d'una idea molt simple, han sigut capaços de crear una campanya publicitària tremenda per al seu poble. I també van aconseguir que, almenys durant uns dies, els mitjans no parlessin tant de la crisi econòmica i de la situació complicadíssima en que es troben molts ciutadans i moltes famílies d'aquest país. Això té el seu mèrit, sempre que tots i totes siguem conscients de que aquest gruix de ciutadans es mereixen que des de l'independentisme, des del comunisme, des del sobiranisme, des del federalisme, des del catalanisme, des del socialisme... o des del que vostès vulguin, tinguem molt clar i no oblidem que més enllà de festes i fanfàrries, el nostre veritable horitzó nacional ha de ser sortir de la crisi, generar cohesió, acabar amb les desigualtats i crear oportunitats per a tothom. Perquè tinc la impressió de que una altra cosa seria una falta de respecte pels que ho estan passant malament.

Imatge de http://www.age.cat