Tornar

He passat uns dies fora, de repós i alló que alguns dirien de meditació, si se'n pot dir. Quatre dies al magnífic poble de La Roda de Andalucía, on no havia estat mai, com tampoc havia visitat mai Andalusia.

En aquest poble, que per cert està agermanat amb Mataró, he aconseguit oblidar-me de les complicacions diàries i sentir el pas del temps amb una tranquilitat que fa que cadascun dels moments que he compartit durant aquests dies es converteixi en un petit plaer. La gastronomia amb l'alegria i bona sintonia ha aconseguit que fins i tot guanyi una mica de pes (em sembla, ja que ni em controlo el pes ni em preocupa gaire aquest tema, més faltaria).

Hi ha hagut temps per a moltes coses, també per a perdrés pels carrers de Sevilla, fer camí resseguint el Guadalquivir i aturar-se davant de la Maestranza, que tant si un és partidari del món taurí com si no, mereix un moment de contemplació. La veritat és que visitar Sevilla en plena primavera és un luxe pels sentits.

Al tornar, em quedo també amb la passejada que he fet avui pels carrers de Mataró i amb els retrobaments, alguns ben esperats.

Tornar a vegades té un punt de tristesa i melancolia, però quan un té la sort de mirar endavant i veure un horitzó ple de bons moments que encara han de venir, el retorn no és més que un pas en un camí de petites satisfaccions. Torno a ser casa, amb l'inspiració intacta i les ganes grans com la immensitat d'una nit de lluna plena.

Imatge de http://www.andalucia2.com/imag/olivos.jpg