lunes, junio 26, 2006

El post dos-cents

Quan he iniciat la meva sessió avui al blogger, m'he adonat de que portava 199 posts en aquest blog, des que vaig començar a escriure al mes de setembre. Així que enlloc de parlar d'això, que es un dels temes del dia i del que segur que ja en parlaran uns altres, faré una mica de reflexió en veu alta sobre el que suposa escriure, dia sí i dia també, en aquest espai.
La veritat és que ara, observant tot el que he anat escribint, m'adono de que això no s'assembla gaire a la idea de blog que tenia al cap quan vaig iniciar aquest camí. A mesura que han anat passant els dies, les setmanes, els mesos... he anat dibuixant un quadre amb pinzellades polítiques, però també tocs personals, a vegades potser massa i tot. És com una barreja entre un diari personal, un altaveu de pensaments, reflexions, anécdotes, estats d'ànim i ves a saber quines coses més. A vegades, quan em poso davant del teclat em fa l'efecte que oblido que en definitiva, el blog no és un mitjà gaire íntim, que qualsevol persona pot accedir-hi i donar un cop d'ull ràpidament a qualsevol tonteria que se m'hagi passat pel cap.
Però també és una mica sorprenent tot plegat, ja que aquesta "no intimitat" també es fa palesa quan et dediques a anar saltant de blog en blog i al final, acabes coneixent gent nova. O descobrint alguna part desconeguda de persones a les que ja coneixies. A mi això m'ha passat i no poques vegades, la veritat. Algun cop ja ho he comentat.
Amb el pas del temps, el blog s'ha anat tranformant, encara que potser soc jo el que ha cambiat i per això ara l'estil és diferent al dels inicis. Algú m'ha comentat que ha sigut precissament això últim el que ha succeït. En tot cas, són moltes les coses que han canviat al meu voltant en aquest últim any.
Però bé, de moment aquí estem, escribint una jornada més i fins que arribi un dia que me'n cansi o em facin cansar de tot plegat, perquè si alguna cosa he aprés des que vaig iniciar aquest blog, és que tot té un final. Almenys quan arribi intentarem que sigui un final feliç.

1 Comments:

Blogger Joana said...

Javi,
a mi m'agrada aquesta barreja que fas, potser què fem, de actualitat, política i vida.
Ens fa més propers no creus?.
Jo he descobert persones que coneixia, però no per dins, això m'agrada.
Un petonet.

9:24 a. m., junio 27, 2006  

Publicar un comentario

<< Home