martes, enero 30, 2007

La Pau, un valor a defensar a la societat actual

Els i les joves, de la societat actual, estem implicats en els projectes en general, però més directament amb els projectes que tenen com a rerefons un objectiu de compromís social.
En els darrers mesos, el Govern Central, ha estat negociant en pro de la Pau, i ha estat recolzat per tots els Partits Polítics, tret d’un, i de molts sectors del teixit social. L’esperança de veure el final de la violència va crear en tots nosaltres un primer alè d’il·lusió. La banda terrorista ETA, havia mostrat a través de l’Alto el Foc, que estava disposada a treballar conjuntament perquè el procés de Pau, tingués un final bo per la ciutadania en general.
A Barajas, amb l’atemptat del dia 30 de Desembre, moltes de les nostres esperances es van trencar. Però com a demòcrates que som tots i totes nosaltres, no perdem la il·lusió de poder arribar a aconseguir, a través del diàleg i sense deixar marge a cap organització armada, que el Pensament present de Pau, sigui el camí del futur.
Nosaltres, els i les joves, com a representats d’un sector de la ciutadania, reclamem que aquesta pau, no sigui utòpica. Reclamem que d’una vegada per totes, s’aturi la violència, perquè no creiem que cap organització, pugui reclamar una sèrie de fets, a través d’aquesta violència.
Avui, 30 de Gener, se celebra el Dia Internacional Contra la Violència i A Favor de la Pau. Avui també fa un mes justament de l’Atemptat a Barajas, que va truncar el nostre somni de no veure més assassinats en nom dels ideals polítics, siguin aquests, els que siguin.
Des de la Joventut Socialista, reclamem a tots els partits polítics que siguin responsables i recolzin qualsevol tipus de pactes i negociacions que portin com a resultat la Pau.
Des de la Joventut Socialista, demanem a la Banda Terrorista ETA, que abandoni la violència. Amb aquesta Violència, amb la qual segons ells demanen la llibertat, li estan treien aquest dret a molts ciutadans que volen viure amb la mateixa llibertat que ells demanen.
Des de la Joventut Socialista, demanem que aquesta tarda, a les 20h, hi hagin aturades de 5 minuts als nostres municipis per a reclamar que d’una vegada per totes s’aturi la violència i tots i totes les ciutadans i ciutadanes puguem viure sense el neguit i amb la llibertat que dona el fet de la Pau a tot el territori.
Tots junts podem fer que la Pau sigui cada vegada més propera a la realitat, i més llunyana a la utopia.
Joventut Socialista de Catalunya

domingo, enero 21, 2007

Don't answer me

Una de les cançons que més he estat escoltant aquesta setmana, "Don't answer me", d'Alan Parson's Project.

sábado, enero 20, 2007

Respostes

Després d'alguns dies, ara toca desvelar la veritat sobre les incògnites que vaig plantejar sobre mi mateix. Comencem.
1- M'agrada jugar al Poker amb els amics i de tant en tant fem una partida. I no se'm dóna malament, tot sigui dit.
2- Efectivament, durant alguns mesos vaig fer kickboxing al Marathon Gym, del meu barri. Que quedi clar, però, que mai vaig donar un cop a ningú i que únicament em barallava amb el sac del gimnàs. Després de tot, soc bastant pacífic.
3- Bueno, fins i tot jo tinc els meus dubtes. Segons es miri, en tot cas, no tinc parella. En aquesta pregunta donarem per vàlides totes les respostes.
4- Això és veritat, faig servir un rellotge amb cadena, que per cert, m'agrada molt.
5- Totalment cert, no tinc estereotips. Cada dona té els seus encants i aquests resideixen en les diferències i particularitats de cadascuna. Queda dit.
6- Mai he sortit a fer footing pel Parc Central. Fa uns quants anys anava corrent fins a Argentona i quan hi arribava, me n'anava a esmorçar amb un amic. Això feia que després havia de tornar caminant fins a Mataró amb la panxa plena. Per tant, aquesta és mentida.
7- Semblo molt seriós i ho soc una mica. Però això no treu que m'encanti la rumba. I la canto i la ballo i faig de palmero i...
8- Fa anys que els amics em diuen que hi vagi, però encara no he trucat. Potser m'animo i ben aviat em veieu amb el Carlos Sobera jugant pel milió d'€.
9- Veritat també. Sempre m'ha fascinat sobremanera la cultura egípcia i m'he empapat de literatura sobre el tema. La visió de les piràmides deu ser una de les més impressionants que es poden contemplar. I reconec que m'agradaria trepitjar el desert.
10- Fals. A l'estiu no m'agrada prender el sol, gens ni mica, m'agobia molt. Però a la nit sí que m'agrada anar a la platja, sobretot si és en bona companyia.
Bé, fent recompte de respostes encertades, tenim que el Javi Rodríguez pràcticament les va encertar totes (a la seva manera, això sí), però això en el seu cas no té mèrit, doncs és un bon amic meu des de fa uns anys i sap moltes coses de mi. Després tenim la Glòria Figuerola, que té 9 encerts, no està gens malament. I finalment la Joana en va encertar 7, que és un notable.
Veient els resultats, crec que no ho vaig posar gaire difícil. O potser és que em coneixen bastant.

viernes, enero 19, 2007

El Jove-Aranya

Agafo una petita tonteria del blog de l'Eulàlia, que em va fer gràcia, per rellençar aquest molt original meme (últimament això ja sembla una mica malaltís i tot). Aquesta vegada es tracta de realitzar un test en anglès, per determinar a quin superheroi (o superheroïna) t'assembles més, curiós.
Dit i fet, descobreixo amb sorpresa que m'assemblo a Spiderman. Segons el test soc "intel·ligent, enginyós i tinc un gran poder i responsabilitat". Vaja, que segons això no tinc àvia ni la necessito. El test també determina que m'assemblo a un altre superhome, un tal "Llanterna Verda", un tipus que vesteix de verd i porta un anell que li confereix poders. I el superheroi a qui no m'assemblo gens és a en Hulk. Ni soc fort, ni tinc la pell verda, ni vaig pels carrers fent crits i destrossant coses en calçotets (seria una imatge curiosa de mi mateix).
Se m'acudeixen uns quants acudits amb això de Spiderman. Alguns diran que soc un trepador, que em passo el dia "penjat" gràcies a les meves habilitats aràcnides o que potser em caracteritzo per fer caure a segons qui en la meva telaranya...
En fi, el meu sentit aràcnid m'alerta de que haig de passar el meme i que els afortunats i afortunades són:

PD: Demà les respostes al joc de Veritats i Mentides sobre un mateix.

jueves, enero 18, 2007

La chica del Sabina

Sentada en el tercer escalón
junto a una puerta entreabierta,
con nervios se toca las cejas
mientras suena una canción,
de fondo piensa en bailar
la luna se ahoga al pasar,
mirándola, yo tan sólo pienso
“está hecha un bombón”,
de esos que rellenan con licor
y te dejan la mirada ardiendo
cuándo te miran de lejos
y te dejan la garganta ardiendo
cuándo te plantan un beso.

Ya no hace el frío que hacía antes
(me ha robado el sombrero)
a pesar de que estamos en enero
porque se ha quedado en tirantes,
creo que me podría volver loco
si la viera ni que sea un poco
tres noches del mes de agosto
en las que me dejara cantarle
“tenían razón, mis amantes…”
los que me conocen lo saben,
mi inconciencia está tranquila,
ahora sé que no son chicas fatales
todas las mujeres del Sabina.

miércoles, enero 17, 2007

Veritats i Mentides sobre un mateix

La Joana em fa arribar un joc (que no meme, diuen) consistent en dir 10 coses sobre un mateix per a que qui vulgui respongui dient si són veritat o no. Sempre he dit que els blogs serveixen sobretot per conèixer i una vegada més els fets em demostren que, almenys en part, són això.
Bé, a veure qui s'anima a respondre i a certificar quant em coneix.

1- Soc un jugador de Poker decent i de tant en tant participo en alguna partida d'aquest joc entre bons amics.

2- Anys enrere i com a entreteniment, vaig practicar Kickboxing durant uns quants mesos en un gimnàs del meu barri.

3- Ara mateix no hi ha gaire amor a la meva vida.

4- Mai porto un rellotge de pulsera, en canvi, faig servir un d'aquells rellotges amb cadena, que tenen un encant especial.

5- No tinc un estereotip de dona, quan veig una que m'agrada, doncs ho sé i punt. És una debilitat, en fi...

6- Sovint surto a còrrer per fer una mica d'exercici i no es difícil trobar-me al Parc Central fent footing.

7- M'agrada molt la rumba i la canto i la ballo sovint sempre que puc, soc un "rumbero", vaja.

8- He participat al programa "¿Quiere ser millonario?".

9- El viatge que no em vull quedar sense fer és a Egipte.

10- La platja de Mataró és part del meu hàbitat natural, tant als dies com a les nits d'estiu.

Ara, si voleu, us toca als i les que visiteu aquest blog demostrar quant em coneixeu i sabeu de mi. I per continuar amb el joc, doncs li passo el mort a:

martes, enero 16, 2007

Noche en el Hotel

Haré un paréntesis antes de decir cualquier cosa sobre el actual momento político. Hoy hablaré sobre otras cosas, más agradables.
El sábado por la noche estuve de visita en el Hotel Cochambre, donde fuí huésped durante algunas horas de diversión indescriptible y Sabinera, con un punto tierno de locura. En el hotel tuve la ocasión de poder ver a alguna Princesa, que me hizo pensar en algún pacto entre caballeros suscrito hace tiempo con unos buenos amigos.
Antes de entrar, el tiempo casi se nos hecha encima mientras cenábamos. Pasaba y pasaba y nos dieron las diez (teníamos que entrar en el hotel a esa hora). Y no nos dieron las once porque nos dimos prisa para que los nervios de alguien no fueran más allá.
El espectáculo en el hotel no tuvo parangón y podría volver a alojarme en él sin ningún problema, pasarme 19 días y 500 noches (y que no fueran noches de boda) en sus habitaciones, esperando recibir algo más que besos en la frente, pasear por la calle melancolía (que está justo delante del hotel), dormir abrazado a unas medias negras para después... y si amanece por fin, descubrir que así estoy yo sin ti, para sumergirme de nuevo en los agravios de los peces de ciudad. Y sin embargo, aunque ése fuera el final, no me importaría descubrir la respuesta a la pregunta ¿Quién me ha robado el mes de abril?
En fin, seguro que vuelvo a ése hotel, pues me lo pasé (y francamente, me lo hicieron pasar) muy bien. Y por supuesto, volvería contigo.

lunes, enero 15, 2007

Només faltava Batasuna... i el PP

miércoles, enero 10, 2007

Hacer algo por la Paz

No hay valentía sin serenidad. Y hace falta valentía para hacer algo por la paz, contra el terrorismo.
Con indignación se resume el comunicado de ETA hecho público durante el día de ayer, en el que responsabiliza al gobierno del atentado de Barajas y transmite el pésame "a los amigos, familiares y al pueblo de Ecuador". El proceso de paz, reventado desde la Terminal 4, suponía una oportunidad que los ojos miopes de la banda terrorista no han sido capaces de ver con nitidez. Ahora ya no puede haber credibilidad en lo que digan los etarras, en un alto al fuego "permanente" no encajan las bombas, las explosiones ni los muertos inocentes.
Con violencia, no hay diálogo y sin diálogo, no hay proceso. Pero pese a ello y con la decepción que me causan estos hechos, hay que seguir trabajando por la paz, desde la unidad y al lado de los demócratas, junto al gobierno.
Por eso, hacer algo por la paz significa levantarse tarde un sábado, comprar el periódico y desayunar pasando sus páginas tranquilamente mientras suena de fondo una de aquellas canciones de ese disco que tanto hemos escuchado últimamente. Es comer temprano y quedarse dormido en el sofá. Es salir a la calle, cojer el metro y bajarse en Colón. La manifestación empieza allí a las seis de la tarde.
Yo no podré estar el sábado en Colón, pero desde la distancia y con el corazón, pueden contar conmigo para hacer algo por la paz.

lunes, enero 08, 2007

Alló que ja sabíem

Ara diuen alló que ja sabíem i que no sorprén a ningú. Les eleccions municipals s'apropen i les dretes es treuen qualsevol màscara que poguéssin portar per dir clarament el que molts ja teníem clar, que si se'ls presenta l'ocasió, pactaran per assolir l'alcaldia de la ciutat, com han fet sempre que han pogut a tot arreu (Recordeu el primer govern d'Aznar? o el pacte per governar l'Ajuntament de Tarragona?).
Em sembla una molt bona notícia, malgrat que ja l'esperàvem, doncs així queda molt clar que tots els partits de dreta van junts i de la mà cap als comicis del maig. O sigui que votar CiU o PP servirà per a fer alcalde un dels dos candidats, previsiblement en Mora, que de tots dos és el que té un coneixement més superficial de la ciutat, ja que ni tan sols viu a Mataró, encara que sí que hi treballa. Sobre la seva feina cal recordar les paraules que va dir quan va ser escollit com a candidat: "Si arribo a alcalde, continuaré treballant a l'empresa privada. Faré d'alcalde i treballaré". Totes les postures s'han de respectar, però crec que una ciutat com Mataró necessita un alcalde que li dediqui tot el seu temps. He sentit moltes vegades dir a en Joan Antoni Baron que la feina d'alcalde no té horari i em fa l'efecte que té raó.
En Mojedano, que va ser el que va dir les coses clares a l'hora de plantejar el pacte, no ha parat de fer oposició abanderant que l'actual govern de la ciutat ofega les iniciatives privades i que si ell fos l'alcalde, l'Ajuntament colaboraria molt més amb aquestes. Un exemple seria la desaparició del Patronat Municipal de Cultura per deixar pas a una fundació i per altra part, contraposant aquesta línia que marca el candidat popular, sempre hem sentit les seves crítiques al voltant dels afers del Museu del Rock i del Parc de les Aus.
En tot cas, en Mojedano i en Mora, més enllà dels seus matissos i diferències tenen un punt en comú molt important: tots dos són de dretes. I a partir d'aquí, si es tracta d'entendrés per guanyar el govern de Mataró, sense cap mena de dubte ho faran.
Per tant, votar Mojedano pot significar convertir a Mora en alcalde i votar Mora pot significar fer alcalde Mojedano. Les dretes juntes i de la mà.

domingo, enero 07, 2007

5 cosas que probablemente no saben de mi

Me llega un nuevo meme a través de Gloria. Consiste en explicar 5 cosas, 5 detalles sobre uno mismo que seguramente la mayoría de la gente no conoce o no se imagina. Por cierto, este meme me trae recuerdos de otro que tocó contestar hace ya algún tiempo.
La verdad es que creo que va a ser difícil encontrar 5 cosas que merezca la pena poner aquí, pero en fin, allá vamos:
1. No tengo coche y son muchos los que pueden dar fe de ello porque siempre tienen que acabar llevándome en el suyo. Sin embargo, sí que tengo carné de conducir y desde hace bastante tiempo, pues me lo saqué en el mes de febrero del 2003. O sea que a estas alturas y aunque soy un conductor inexperto, no tengo restricciones de alcohol, ni de velocidad, ni de puntos, ni tengo que llevar la "L"...
2. Soy muy bueno buscando, manejando, ordenando y gestionando datos de todo tipo. Cómo un Google con patas, vaya. Esto parece una tontería (y seguramente lo es), pero los que pasan bastante tiempo conmigo pueden dar fe de ello y cómo tengo bastante memoria, mis amigos/as acaban utilizándome siempre de agenda. Recuerdo sin esfuerzo los números de teléfono y los cumpleaños de la mayoría de mis amigos y amigas e incluso, no preguntéis porqué, me sé de memoria las películas más taquilleras de cada año en España entre los años 1976 y 1996, así cómo los discos más vendidos en cada caso (memoria gastada inútilmente, lo reconozco).
3. Mi aspecto no lo revela, pero disfruto mucho comiendo. Y eso con la ventaja añadida de que, debido a mi metabolismo, prácticamente no gano peso. Me es inevitable picar alguna cosa cuándo quedo con alguien para ir a tomar algo y muchas veces acabo cenando improvisadamente casi sin darme cuenta. Además hay que sumar la cantidad de veces que, después de cenar fuera, llego a casa y vuelvo a cenar o las veces que al llegar de madrugada, voy directo a la cocina en busca de cualquier cosa (por las noches me entra hambre).
4. Cuándo tenía 7 años, gané un concurso literario al escribir un cuento. Dos años más tarde gané un concurso de poesía y en la siguiente edición volví a repetir premio. Después de aquello, me pasé muchos años sin escribir ningún poema, hasta que cumplí 17 años. Desde entonces escribo regularmente aunque no conservo ni una sola de las poesías escritas entre los 17 y los 22 años. Y todas las poesías que escribo siempre van dirigidas a alguien en concreto (aunque a veces no lo sabe la persona en cuestión). Por cierto, acostumbro a regalarlas pero nunca regalo la misma poesía a más de una persona. Sería un detalle feo por mi parte.
5. Y para terminar pues tengo que confesar que no sé montar en bicicleta, no soy un gran nadador, nunca fui muy buen jugador de futbol (tengo visión de juego, eso sí) ni de baloncesto, a pesar de mi altura. Pero eso no significa que no me gusten los deportes, que me encantan, sin excesos. Por cierto, por si alguien no lo sabía, soy del Madrid.
Meme cumplido. Se lo paso a:

viernes, enero 05, 2007

Carta als Reis Mags

Estimades Majestats de l'Orient llunyà,
fa anys que no els hi adreçava cap carta, cosa de la que segurament la meva edat en deu ser la culpable. Però com que per molts anys que passin un intenta mantenir la seva il·lusió de nen per les petites i a vegades grans coses, avui m'he decidit a redactar aquest text.
No tinc joguines a demanar ni destijo trobar regals a casa meva demà al matí quan em desperti. No vull detalls materials, doncs segurament tinc més coses de les que puc necessitar i no me'n calen més de les que ja tinc. Per això no dedicaré aquesta carta a fer una llarga llista de regals per a que me'ls porteu amb els vostres camells i patges reials.
Abans de demanar res, però, potser seria bó matitzar quin ha sigut el meu comportament durant aquest any. Suposo que, més o menys com tothom, les he tingudes de tots els colors. Moments en els que hem sigut bons i d'altres (a vegades una mica inconscientment) en que no. Sé que he fet mal a algunes persones, però n'hi han d'altres a les que crec que, almenys durant una estona, he regalat moments de felicitat. I no sé que és el que al final tindrà més pes, si una cosa o l'altra. En tot cas, espero que durant el nou any pugui tenir ocassió per a ser millor persona que durant l'anterior.
I que vull? doncs els hi demanaria, com es sol dir, que no em falti la feina. Però com que tinc molt clar que de feina segurament no em faltarà perquè sempre tinc alguna cosa a fer, doncs voldria que aquesta feina surti endavant, que els projectes es concretin i arribin a bon port. I això ho faria extensiu a les persones més properes i que tenen el meu afecte. M'agradaria poder tenir un any ple de bons moments amb totes aquestes persones i que, tot plegat, ens ompli de satisfacció i ens faci millorar.
Pels demés, tinc un desig. Pau. Al meu voltant i escampada pel món, que moltes vegades la trobem a faltar en massa indrets. Que no hagin de sofrir les persones innocents que es mereixen alguna cosa millor que la que tenen. Que les bombes no s'emportin la vida de ningú. I que els nens i nenes no hagin de jugar entre tancs de veritat i nines destrossades per la metralla.
En fi, ses majestats, com que sé que demanar per demanar podria demanar la lluna, m'aturaré aquí. I en tot cas, espero que em porteu alguna cosa de les que us demano.
I segurament, com que ho mereixo, també espero que em porteu una mica de carbó. Sense més, em despedeixo amb la convicció de que algun dels vostres patges deu tenir blog i que aquesta carta arribarà fins les vostres sabies mans.
Acabo, amb el desig de tornar-vos a veure l'any vinent.

miércoles, enero 03, 2007

Blogs al Telenotícies

martes, enero 02, 2007

Sofía

Sofía,
contigo es imposible
mantener la cabeza fría,
las manos quietas,
la cabeza vacía...

Primero fuiste una sonrisa,
una mirada que atraía,
me rodeabas sin prisas,
y pasado un momento,
hiciste un par de gestos
previos a los besos.

Segundo fuiste unas palabras
(aunque apenas las recuerdo)
con la música muy alta,
unos susurros al oído,
un aliento al que me arrimo
dejándome arrastrar.

Y después…
después fuiste un sabor,
unos labios, un olor,
unas manos, un corazón,
un cuerpo y el alcohol,
una cerveza, un rumor,
un instante que apenas duró.

Y mientras ese instante duró,
yo sólo fui un ladrón
intentando robar todos
los besos que podía,
por si acaso mañana
la noche se vuelve fría,
por si acaso mañana
se termina esta utopía,
por si acaso mañana
ya no te veo, Sofía.