lunes, octubre 31, 2005

La vida secreta de las palabras

A veces, la vida nos depara situaciones extraordinarias que escapan a nuestro control y entendimiento, que nos envuelven por completo y nos arrastran sin remedio hacia un nuevo horizonte. La razón, o la sinrazón, carece de sentido y nuestra única alternativa es una huida hacia adelante, en la que sufrimos una transformación irreversible para dejar para siempre de ser lo que somos y convertirnos en algo diferente.

Dice Nietzsche: "Eso que no nos mata, nos hace más fuertes". Algo así hay en "La vida secreta de las palabras", de Isabel Coixet. Sentimientos y personajes de muy variada naturaleza se entremezclan en un escenario extraño, salvaje, frío y tecnificado. La plataforma petrolífera donde se desarrolla la historia ayuda a dibujar el desarrollo emocional de las personas que en ella conviven. En un momento de la película uno de los personajes nos recuerda los más de 25 millones de impactos de olas que ha tenido que soportar la plataforma desde su construcción. "Sólo conociendo cuantos impactos soporta podemos mantenerla en pie". Sin embargo, pronto se nos obliga a recordar que hay impactos más fuertes y profundos que los de unas olas en una plataforma en medio del océano. Hay impactos que nos deberían obligar a replantear el sentido de muchas acciones que precisamente carecen de él. Porque detrás de la destrucción que deja tras de sí una tragedia o una guerra, queda la desgracia y las cicatrices imposibles de cerrar de las personas que la han sufrido.

Una película sobre el peso del pasado, sobre el silencio repentino que se produce antes de las tormentas, sobre veinticinco millones de olas, un cocinero español y una oca. Y sobre todas las cosas, sobre el poder del amor incluso en las más terribles circunstancias.

jueves, octubre 27, 2005

Poligamia Estatutaria

Según un informe publicado por la FAES, la Generalitat se atribuye competencias incluso "del tiempo libre", con la propuesta de reforma de Estatuto salida del Parlament.

Además de reincidir en las tesis ya expuestas por el PP, el texto compara el modelo educativo del proyecto de Estatuto con el de dictaduras socialistas, y textualmente añade: "Ni siquiera en la época de Mao y de la revolución cultural, cuando todos los chinos hacían gimnasia a la vez, se atrevieron a tanto".

Fotografía del interior de la Moncloa tras la lectura del informe elaborado por la FAES

El informe considera "grave" que se exija a los jueces que ejercen en Cataluña un conocimiento suficiente de la lengua catalana. El estudio de la FAES no se olvida de los católicos catalanes, a los que reprocha no oponerse frontalmente a aspectos que dice autorizar el Estatuto, como la eutanasia mediante el "asesinato piadoso", a través de la perversión del lenguaje, al tiempo que “constituye la puerta legal para la futura ampliación del matrimonio a uniones poligámicas como las que autoriza la religión islámica”.

Son palabras textuales de un informe que describe al Valle de Arán como "aquél donde tantos españoles esquían". El autor de este estudio para la FAES, la fundación presidida por el ex presidente del Gobierno, José María Aznar, es el abogado y ex diputado del PP, Jorge Trías Sagnier.

Noticia extraída de www.cadenaser.com

P.D. Mi pregunta es...¿Que se tomó el tal Jorge Trías antes de redactar el informe? Por desgracia, seguramente la respuesta es que no se tomó nada.

El retorn

Ja torno a ser aquí. En realitat no és que hagi estat fora, ni lluny, ni de viatge. Però el que si que he estat és molt enfeinat i això s'ha notat en la setmana que porto sense escriure cap post al blog. Els que m'hagin fet alguna visita ja se n'hauran adonat. Ara, encara continuo bastant enfeinat, però com que tenia ganes d'escriure únicament pel plaer d'escriure, m'he buscat un forat en el meu temps per redactar aquestes línies.
En aquesta setmana que porto fora de la blogosfera mataronina, un bon amic ha entrat a formar part de la mateixa. Em refereixo a en Javier Rodríguez, estudiant de física, company d'universitat i de fatigues des de fa uns quants anys. És, com tots els físics suposo, una persona peculiar, amb inquietuds que van una mica més enllà en la percepció que tots tenim de la realitat i que s'acostuma a mirar les coses amb una óptica (quàntica??) diferent però gairebé sempre interesant. Per cert, la foto que ha col·locat al blog no diu gaire d'ell...sense comentaris.

jueves, octubre 20, 2005

Trobada d'inquiets

Ahir a la tarda em vaig apropar a la 3a trobada d'inquiets Tecnocampus Mataró. Un "inquiet" és una persona de qualsevol àmbit que s'anima a utilitzar i a indagar en l'ús de les noves tecnologies. Precissament gràcies a aquestes persones inquietes, moltes vegades s'aconsegueixen obrir nous camins en l'ús de les tecnologies, fent-les arribar a llocs, persones i cultures que d'altra manera no podrien gaudir-ne. Aquestes persones contribueixen a un veritable progrès fent més humà i amigable el desenvolupament tecnològic.

Entre els inquiets que van explicar la seva experiència podíem trobar una metgessa, un professor, un investigador, un relataire... i així fins a vuit persones. Un dels inquiets d'aquest any era un antic professor de matemàtiques meu, en Manuel Varea, professor (i mestre, que no és el mateix) de l'IES Miquel Biada. En Varea, porta més de 25 anys ensenyant matemàtiques i als anys 80 va començar a produïr els seus propis videos VHS on reproduia les seves classes, de cara a que els seus alumnes dispossesin de un recolzament a l'estudi extra. Els videos van servir per que els alumnes complementéssin la seva formació en mates i som molts els que els hem utilitzat durant aquest temps. Jo, que els he gaudit (a algú li pot semblar increïble que es pugui gaudir amb les matemàtiques) puc assegurar que, en certa manera, si avui estic a punt de ser enginyer, és gràcies a que en un determinat moment de la meva vida, em vaig trobar amb una persona que a través de la seva particular forma d'ensenyar (com per exemple amb aquests videos) em va permetre mirar-me amb un cert carinyo les matemàtiques. A més, en Manuel Varea també és una de les persones que va impulsar el programa de TV Mataró "La Finestra Escolar", fet íntegrament per alumnes d'ESO i Batxillerat.

Una altra de les persones inquietes que ahir van explicar la seva experiència va ser la Roser Loire, una cooperant que durant més de dos anys ha viscut en plena selva amazònica amb una tribu indígena. La seva labor, ha consistit en fer de pont entre la cultura ancestral de la vida al mig de la selva i la societat del coneixement i la informació. Ella explicava com, gràcies a la feina que persones com ella intentaven desenvolupar en ple Amazones, les tribus que hi vivien de mica en mica podien anar pujant al tren del món tecnológic, a pesar de les dificultats econòmiques en molts casos, però també culturals, que els hi anaven sorgint.

També va explicar la seva història en Francesc Sabater Comas, investigador que va formar part d'una expedició d'investigadors catalans al continent antàrtic, amb la intenció de realitzar estudis sobre la seva biodiversitat. Durant aquesta expedició, que va durar uns quants mesos, el grup d'investigadors van decidir crear una pàgina web on explicarien la seva tasca diària i on publicarien les conclusions de la seva recerca. El resultat fou una web que va rebre multitud de visites i on la gent que la visitava podia adreçar-se al grup de científics per tal de fer questions de tota mena, des de preguntes relacionades amb la vida quotidiana a l'Antàrtida, fins a consultes amb gran rigor científic. Tot i ser una web en català, la pàgina va ser llegida a llatinoamèrica, als Estats Units i fins i tot a països del nord d'Europa.

Aquestes són algunes de les històries, però podríem continuar explicant-ne més. La conclusió que es pot treure de tot plegat és que hem de ser inquiets amb el món que ens envolta, que l'ús de les tecnologies ens pot ser útil en aquesta inquietud per ajudar a portar a terme idees o per a resoldre d'una millor manera problemes relacionats amb la vida que ens ha tocat viure.

lunes, octubre 17, 2005

Sobre les "crítiques" al Maresme Confidencial

Em sembla que després que el blog polític "Maresme Confidencial" publiquès ahir la notícia "El socialista mataroní Javier Naya critica Maresme Confidencial" cal que faci algunes aclaracions.
En primer lloc, quan dic que "no hi ha cap medi com Internet per jugar amb la confidencialitat", únicament vull dir que Internet, per les seves característiques, es perfila com el medi ideal per difondre idees, notícies, pensaments o comentaris de forma anònima, com es posa de manifest (i em sembla que molts ho hauran comprovat alguna vegada) a molts fòrums o xats d'Internet.
En segon lloc, quan parlo concretament dels blogs polítics confidencials ho faig des de la perspectiva de que aquests són un bon mitjà per destripar el funcionament i els misteris de la política, però també per (si es vol) llençar atacs o rumors contra qui sigui, ja que el que es publica no està signat per ningú. Quan poso com a exemple de blog confidencial el Maresme Confidencial no ho faig amb la intenció de dir que aquest és un blog que es dediqui a atacar a ningú, no em malinterpreteu, ho faig únicament per posar un exemple de blog confidencial polític (també posava com a exemple el Tumbuctú), per cert bastant conegut a la comarca. Al final d'aquell post acabava fent una reflexió dient que cal tenir criteri quan es llegeixen aquests tipus de blogs, ja que la seva confidencialitat pot provocar en alguns casos que les informacions que s'hi publiquen poden no tenir tota la fiabilitat que seria desitjable.
En tercer lloc i de cara als comentaris que he pogut llegir a l'esmentada notícia, únicament diré que no em fa cap por el que es pugui escriure a "Maresme Confidencial" o a cap altre blog. M'agrada que s'escrigui sobre polítques locals i de la comarca (exactament, tal com fa el Maresme Confidencial) i de fet jo soc un més dels molts lectors habituals d'aquests blogs confidencials.
A un altre comentari es feia la pregunta: Què tenen els socialistes en contra de Maresme Confidencial? La resposta és ben senzilla: absolutament res, que jo sàpiga. També es fa referència a un suposat "estalinisme" dels socialismes maresmencs. He de dir que jo que formo part dels socialistes maresmencs, mai m'he trobat amb cap mena d'estalinisme i que aquest comentari em sembla bastant desafortunat.
Un cop fetes aquestes aclaracions, espero que Maresme Confidencial se'n faci ressó de la mateixa manera que en el seu moment se'n va fer ressó d'unes suposades crítiques, que almenys des de la meva persona, en cap moment he volgut llençar contra ningú.

sábado, octubre 15, 2005

L'inici del curs

Ahir vaig anar al sopar d'inici de curs del PSC Mataró, que enguany es va fer al local de la Casa Cultural Andalusa Hermandad La Armonía. Mai havia anat a un sopar d'inici de curs del meu partit i la veritat és que les sensacions que vaig experimentar ahir a la nit van ser realment especials. El fet d'estar allà, rodejat de multitud de companys i companyes de totes les edats, compartint taula i converses de tota mena, va ser realment emocionant. La veritat és que passejant-se per les taules un podia veure fins a quin punt el PSC és un partit realment representatiu de la realitat ciutadana de la societat de la nostra ciutat.

Era una cosa molt maca poder veure una taula plena de gent jove, i a la taula del costat tenir sopant a la Leocàdia Bellavista, amb 101 anys a les seves espatlles i a en Francesc Tristany, que amb més de 80 anys demà se'n va a la Serralada de Pàndols a fer una ofrena floral als republicans morts a la Batalla de l'Ebre.

Durant el sopar es van fer dos homenatges a veterans socialistes. Un, pòstum, a Ramón Limón i l'altre a en Lucas Lara, que ens acompanyava i ens va dedicar unes emocionants paraules. També es va fer entrega dels carnets als nous militants i aquí em va tocar rebre el meu carnet. Finalment, tots els assistents ens vam emportar a casa un llibret commemoratiu en el que s'homenatja a diferents veterans socialistes.

Per cloure el sopar, unes paraules d'en Joan Antoni Baron van servir per recordar que el nostre objectiu és transformar la societat, per tal de fer-la millor i més justa per a les persones, i que la única de manera d'aconseguir això, és (com ell sempre recorda) amb treball, treball, treball.

jueves, octubre 13, 2005

Anonimat

Quan es tracta de difondre informació, no hi ha cap medi com Internet per a jugar amb la confidencialitat. És per aquest motiu que molta gent aprofita la xarxa per llençar opinions i comentaris que, en molts casos no tenen una base sólida ni una mínima fiabilitat. En són un bon exemple els comentaris que la gent fa a les notícies del capgròs. Ara bé, estic segur que en una mateixa notícia molts d'aquests comentaris estan fets per les mateixes persones, que únicament es limiten a "canviar-se el nom" i anar llençant opinions. I gràcies a aquesta confidencialitat a vegades s'arriben a dir auténtiques barbaritats. Posaré un exemple.

Recentment hem conegut la notícia de que el president del Gremi d'Hosteleria a dimitit. Capgròs se'n feia ressó fa alguns dies. L'assumpte en questió semblava estar relacionat amb les desavinences entre el president i la junta de l'entitat. No faré una valoració sobre la notícia. Però quan un es posa a mirar els comentaris que s'han anat afegint a la notícia es troba una mica de tot. Atacs al regidor Josep Lluís Martí de CIU, explicacions del propi regidor, contraatacs de vés a saber qui. I aquí arribem al súmmum, quan una tal "Una de més farta que ningú" diu en un comentari que l'Ajuntament de Mataró va posar diners per finançar la "Zona Roja 2005". Increible.

A aquesta persona que s'atreveix a dir això sense cap fonament només li diré que es vergonyòs que faci servir aquesta actitud, ja que la Zona Roja (magnífic espectacle que va servir per a poder construir una escola al Sàhara) va ser organitzada per la Comissió Executiva Nacional de la JSC. Era un acte a nivell de tot Catalunya organitzat per la JSC, no per l'Ajuntament. Si algú no ho té clar, és el seu problema, però que no vulgui veure ombres on només hi ha llum.



Casos com aquests es donen molt sovint a Internet. Atacs a travès de l'anonimat, sense fonament. O suposats rumors i notícies confidencials. Tot aquest tema està molt de moda, sobretot des de que han aparegut els blogs confidencials, que s'encarreguen de destripar els misteris de la política. D'aquests últims en tenim un bon parell d'exemples. Un és el Maresme Confidencial, que va aparèixer fa cosa d'un parell de mesos (molt seguit pels polítics de la comarca) i l'altre es el Tumbuctú, a nivell nacional i que sembla bastant ensanyat en fer mal al govern de la Generalitat, especialment al PSC.

Tot plegat té la seva gràcia i es indubtable que la nostra pròpia curiositat ens empeny a llegir aquests confidencials. Però crec que cal preguntar-se fins a quin punt podem fiar-nos de tot el que trobem escrit a Internet. Sobretot si ningú ho firma. Això comença a assemblar-se a allò de: "Me han dicho que... He escuchado... Se dice que...".

Rumors, rumors, rumors. Qualsevol pot escriure i qualsevol pot inventar-se qualsevol cosa. Moltes vegades més amb la intenció de fer mal políticament que no pas d'informar. Cal tenir criteri i anar amb compte. Coses d'Internet.

lunes, octubre 10, 2005

Més Mataró

Avui he rebut a casa, com tots els mataronins, el primer número del butlletí municipal "mésmataró". Tenia ganes de tenir-lo entre les mans i és que sempre m'ha semblat que calia que l'Ajuntament fes una aposta decidida per comunicar als ciutadans tots aquells temes d'interès del dia a dia de la vida municipal. Ara bé, quan es parla de política de comunicació apareixen els fantasmes de la manipulació informativa. Per sort, puc afirmar que en aquest cas no és així. Cal felicitar als responsables d'haver fet realitat aquest butlletí que, almenys en el seu primer número, mostra els símptomes de la objectivitat i de la voluntat de ser una bona font d'informació, que no de propaganda.


En aquest sentit, destacaria l'espai que es dedica a cadascun dels grups municipals, on els portaveus i representants dels diferents partits que integren el consistori, donen la seva particular visió dels temes de la política local. En aquest primer número, tant l'article del grup municipal de CIU com el d' ICV parlen únicament de l'aparició del propi butlletí i de la nova política de comunicació que s'ha impulsat amb l'arribada d'en Joan Antoni Baron a l'alcaldia. Per la seva banda, els articles del PSC (d'en Ramon Bassas) i del PP (d'en Paulí Mojedano) van directament per feina i fan una anàlisi de la política local i de l'estat del govern. Evidentment, les visions que donen son totalment oposades, ja que mentre en Ramon fica en una pàgina multitud d'actuacions que s'estan portant a terme o es portaran a terme per part del tripartit local, en Mojedano dibuixa un quadre pessimista de la nostra ciutat i del seu govern. Com sempre des dels populars, sense cap aportació o proposta en positiu. Finalment, el grup municipal d'ERC dedica mitja pàgina a donar la benvinguda al butlletí i l'altra meitat a notícies breus. Diferents estils per diferents partits.

Tot plegat, haurem de veure com evoluciona aquest "mésmataró", però a la vista del primer número, penso que ens trobem davant d'una publicació de gran qualitat. Ara ens queda esperar a la Ràdio!!

viernes, octubre 07, 2005

La Setmana de les Noves Tecnologies i la Societat de la Informació

Si preguntéssim a molts mataronins sobre el projecte Tecnocampus segurament la majoria estaríem d'acord en qué el futur económic de la nostra ciutat ha de passar obligadament per aquest. El camí cap a la ciutat digital que pretenem arribar a ser té que seguir un procés en el que aconseguim crear activitat económica basada en les noves tecnologies i en la informació. Aquest aspecte és el que s'anomena economia de la informació.

Ara bé, la consecució de una economia de la informació no ens garanteix que es desenvolupi automàticament una societat de la informació. Es pot tenir una potent economia de la informació, es a dir, una economia en la que hi ha un sector informació que contribueix de forma rellevant al seu creixement, sense s'aconsegueixi simultàniament una societat en la que la informació es faci servir intensivament en la vida social, cultural, económica i també política.

Un país pot desenvolupar un potent sector de la informació sense que s'informalitzi la societat, es a dir sense que s'implanti una cultura de la informació. També pot passar justament el contrari, que una societat pugui estar constituida per ciutadans i organitzacions informacionalment cultes, sense que això porti cap a l'aparició d'una economia de la informació.

Per tant, un cop hem exposat els dos grans aspectes que porten cap a una completa societat de la informació, i estant d'acord en que aquests dos aspectes son estrictament necessaris en aquest camí, podem proposar la ecuació fonamental de la societat de la informació:

S = E * C

O més literalment,

(Societat de la Informació) = (Economia de la informació) * (Cultura de la Informació)

Explico tot això per tal de remarcar la importància que té (almenys per a mi) el fet de que durant aquest mes d'Octubre es celebra a Mataró la 4 Setmana de les Noves Tecnologies per a tothom, impulsada des del Tecnocampus i que precisament contribueix especialment a implantar a Mataró la Cultura de la Informació de la que parlàvem abans. Aquest any es celebraran moltíssims actes de temàtica molt i molt diversa, però penso que de cara a la comunitat blogger mataronina n'hi ha un especialment atractiu. El dissabte 15 d'Octubre a les 12:30h al centre cívic del Pla d'en Boet es farà una xerrada que parlarà sobre com els blogs han canviat la política. Em sembla que pot ser interessant, almenys un servidor mirarà d'assistir-hi.

A veure si els molts blogaires que hi ha Mataró s'animen i ens trobem allà!!

jueves, octubre 06, 2005

Star Wreck

Després de uns quants dies en els que no m'he trobat gaire "disponible" a causa d'un refredat (els que em van veure el dilluns a la nit ja s'ho podien imaginar), em torno a veure amb ganes d'escriure una mica. No sé si algú m'haurà trobat a faltar però la veritat és que el comptador de visites que vaig iniciar fa tot just una setmana marca més de 100 visites, caray!

Fa ja bastant temps que costa trobar pel·lícules decents (o amb una mica d'interés i originalitat) en el cinema més recent. Tot s'ha convertit en una festa d'efectes especials i guions preparats per al lluiment de l'estrella rutilant. Això em fa pensar que en definitiva, la indústria del cinema (i moltes altres industries) ha agafat un camí rutinari en que es sacrifica la part artística del producte per la part comercial. Podríem dir que el cinema està deixant de ser el seté art, per convertir-se més aviat en un mercat. Però avui he trobat un raig d'esperança (relatiu). Resulta que un grup d'aficionats finlandesos a la ciencia ficció i al cinema han produït la seva pròpia pel·lícula, "Star Wreck". Jo encara no la he vist, però em sembla que es una paròdia de "Star Treck" (una "frikada" com qualsevol altra i segurament no serà cap meravella). La novetat resideix en que enlloc de comerciarlitzar-la han decidit distribuir-la lliurement a través de la seva
pàgina web (posiblement aquest enllaç no funcioni gaire bé, està saturat), amb descarregues gratuites. La van penjar el dia 1 d'Octubre i en uns pocs dies ja s'han fet més de 450.000 descàrregues i el número continua augmentant!

L' èxit de "Star Wreck" arriba precisament en un moment en que la industria de Hollywood es troba en plena lluita contra les oportunitats que ofereix Internet. Els estudis de cinema tenen por de la pirateria que ha destrossat als seus companys de la industria musical, però també esperen fer servir Internet per a retallar el cost de distribució i poder obrir nous mercats.

Potser el cas de "Star Wreck" només es queda en una anécdota, però potser signifiqui el principi que obligui a replantejar l'actual món del cine i serveixi d'impuls a les produccions independents i als joves creadors. Les possibilitats de la xarxa en aquest sentit són innegables. De fet, tot plegat té una certa semblança amb el fenómen blog, en el que moltes persones ens dediquem a escriure lliurement "pel gust d'escriure" i que sense Internet no tíndriem la oportunitat de publicar els nostres pensaments. A través d' Internet podem arribar a molta gent. I els nostres lectors potencials són més que els de qualsevol diari. Potser el terme "reblogució" pot fer referència questions que van més allà dels propis blogs i englobar també qualsevol forma lliure de creació a través d'Internet. En qualsevol cas, el que em sembla més evident és que la penetració d'Internet en la societat creix constantment i s'exemplifica en casos com "Star Wreck", que contribuixen a crear una "Cultura de la Informació" necessària per poder assolir una correcta i global "Societat de la Informació".

lunes, octubre 03, 2005

Discurso por la paz

Dando vueltas por Internet, uno encuentra cosas curiosas, por ejemplo, aquí tenéis la introducción que escribieron para el foro de discusión del PP sobre el terrorismo:
"No estamos dispuestos a pagar un precio por la paz. No vamos a firmar el armisticio de la derrota y no vamos a humillar la dignidad de los españoles especialmente de las víctimas [...] Al PP solo se le han dejado dos opciones: tolerar y asentir o denunciar. Hemos optado por lo segundo. Estamos comprometidos a un esfuerzo concertado para DERROTAR –repetimos DERROTAR- a ETA. Desde luego nos apartamos de ningún tipo de negociación con la banda terrorista. Estamos comprometidos a no dar a los terroristas ninguna expectativa de verse retribuidos ni por la violencia ni por su cese. [...] En el PP lo tenemos muy claro. A ETA no se le convence... se le derrota. ¿y ustedes qué piensan?"
Veamos ahora cómo quedaría la introducción anterior cambiando algunas palabras:
"No estamos dispuestos a pagar un precio por la paz. No vamos a firmar el armisticio de la derrota y no vamos a humillar la dignidad de los vascos especialmente de los presos [...] A la sociedad vasca solo se le han dejado dos opciones: tolerar y asentir o luchar. Hemos optado por lo segundo. Estamos comprometidos a un esfuerzo concertado para DERROTAR –repetimos DERROTAR- al Gobierno de España. Desde luego nos apartamos de ningún tipo de negociación con el Gobierno. Estamos comprometidos a no dar al Gobierno de España ninguna expectativa de verse retribuidos por su opresión al pueblo vasco. [...] En ETA lo tenemos muy claro. A España no se le convence... se le derrota. ¿y ustedes qué piensan?"
Con esto no pretendo poner a la misma altura al Partido Popular y a ETA, pero queda claro que la lógica de ambos discursos es muy parecida. Creo que mucha gente estará de acuerdo en que posturas de este estilo no son buenas para encontrar una solución pacífica al conflicto vasco. Por cierto, la comparación entre ambos discursos la he extraído de aquí.